Xenofòbia ascendent

[Josep Mercadé, Periodista] L’acord entre Junts per Catalunya i el PSOE sobre immigració més que aclarir conceptes sembla que encara ho podria enterbolir més. De fet, en qualsevol referència al terme immigració difícilment hi trobarem una connotació positiva. Gairebé sempre va més associada a problemes que a aspectes positius. El tractament que, en general, es fa des dels mitjans de comunicació així també ho demostra. Al final tenim que la meitat dels catalans considera que hi ha massa immigració. El risc de xenofòbia és ascendent. No sé si ens passarà el mateix que a altres països de la Unió Europea que han trobat en la immigració el camí adobat per fer créixer l’extrema dreta i les ideologies xenòfobes. Un exemple, fa uns dies he estat a Berlín per qüestions familiars. Un cop més he constatat la intensitat del xoc de cultures. A més, com que la situació económica d’aquell país no acompanya, la reacció dels alemanys que es dirien autèntics posa de manifest el rebuig cap a aquesta immigració d’acollida que tant es va practicar els darrers anys de la cancellera Angela Merkel. A casa nostra la situació és la que explicava el diari la setmana passada. A Sabadell, la població immigrada ha passat del miler de persones del 1995 als 33.000 actuals. Segurament la dada per a molts pot ser un crit d’alarma, però només cal veure qui treballa a la majoria d’obres del carrer per adonar-nos que són gent que ve de fora. Aquesta mà d’obra està contribuint al desenvolupament de la pròpia ciutat i del país. Aquí no val la demagògia de que ens estan prenent el pa dels catalans. Molts d’aquests ni se’ls veu ni se’ls espera en aquestes i altres feines com les de tenir cura de persones. Tot i que no es pot generalitzar, és fàcil comprovar com la història es repeteix. En el fenomen de la immigració això és més que evident. Per il·lustrar-ho teniu el premiat film ‘El 47’ que aquests dies es pot tornar a visionar. L’actual immigració ha agafat el relleu d’aquella que venia d’altres indrets d’Espanya els anys 50, 60, i 70 del segle passat. Aleshores, també hi va haver rebuig per part dels catalans que es consideraven autèntics enfront dels nouvinguts que anomenaven xarnegos. La diferència respecte de la situació actual és que aquella immigració, en ple franquisme, va ser tan massiva i descontrolada que va capgirar l’estructura de població de Catalunya. Per tant, convé tenir-ho molt present ara davant determinades actituds racistes que poden fer perdre la nostra identitat.