[Sílvia Renom, regidora d’ERC]
Des de la revolució industrial, gran part de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat, sense deixar de ser responsables del treball domèstic i de cures no remunerades.
Tal dia com avui, 8 de Març, de l’any 1908, arrel de les precàries condicions de treball, 15.000 dones es manifestaven pels carrers de Nova York, per demanar el dret a votar així com millors condicions laborals. Tot i que hagin passat els anys, seguim normalitzant que la dona assumeixi el pes de les cures, no negarem que s’han assolit alguns drets, per exemple a nivell legislatiu, però encara existeix aquesta realitat estructural. Segurament molts pensaran que això no és així perquè des del seu àmbit personal, privat i del seu entorn no ho viu, però aquesta realitat no és una percepció, sinó que les dades parlen per elles mateixes.
A Catalunya durant el 2022, el 89,2% de les excedències per cura de filles i fills i el 78,3% d’excedències per cura de familiars dependents vans ser demanades per dones. Dones que, en un 36,4% opten per treballar de manera parcial per poder dedicar-se a la cura dels seus fills i filles, davant del 15,6% dels homes. Pel que fa les feines de la llar, el 38,5% de les dones consideren que són elles qui se’n ocupen principalment, i el 26,3% afirmen que se n’ocupen elles i les seves parelles.
Sense oblidar que el salari brut anual mitjà és inferior per a les dones respecte els homes i que si parlem de sectors professionals les branques d’activitat amb més presència de dones són la sanitat i els serveis socials (14,3%), on precisament el sector cures es troba en una situació més precària. Aquesta realitat, impedeix doncs, que la dona pugui desenvolupar-se amb igualtat de condicions i tingui les mateixes oportunitats a l’àmbit professional, social…
La responsabilitat de les cures és innat per les dones? NO. És obvi que no és una condició pel simple fet de ser una dona sinó que es tracta d’una construcció social esbiaixada per sexe.
Per aquest motiu, aquest 8 de març, des d’Esquerra Republicana de Sabadell fem una acció al carrer per reivindicar la invisibilització d’aquesta realitat i avançar cap a un sistema de cures compartides i amb vessant comunitària. Calen canvis i Sabadell no en pot quedar al marge. Per això, Esquerra Sabadell reivindiquem que hem de seguir apostant per programes com Temps x Cures que ha consolidat més de mil serveis públics de cures infantils fora del temps escolar per a les famílies d’arreu de Catalunya, l’impuls de mesures a la ciutat com el programa “Fer de tiets” per tal de posar d’acord famílies que poden oferir la cura d’un o més d’un infant algun dia a la setmana per donar suport quan el nucli familiar no pot tenir-ne cura en moments determinats o potenciar el servei de canguratge als equipaments públics de la ciutat.
Les cures són una responsabilitat col·lectiva, fins que això no s’assumeixi com a tal no assolirem una societat justa i equitativa per a tothom. Fem ús i exigim corresponsabilitat quan parlem d’empreses, d’entitats, de les administracions… doncs a l’àmbit de la llar, de les cures, parlem també d’això. Tan senzill, com feminismes.
Font de les dades: Dossier Estadístic elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere “Les dones a Catalunya 2023”, Generalitat de Catalunya
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
