Parlem-ne

[Editorial, 6 de març de 2025] Un 48% dels catalans consideren que hi ha massa immigració i només un 4% creu que en falta més. És una de les conclusions de l’última enquesta sociopolítica del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que mostra com la societat catalana s’està distanciant cada vegada més de les persones nouvingudes. Una dada alarmant que explica, en part, per què la immigració ha tornat al centre del debat a Catalunya i arreu d’Espanya amb la delegació de competències a la Generalitat pactada entre el PSOE i Junts. Els canvis sempre costen i més quan són tan accelerats. Ho vivim amb fenòmens socials com les xarxes socials i les noves tecnologies, com la intel·ligència artificial... i passa també amb la immigració. Catalunya té 600.000 habitants més que fa deu anys, un creixement del 8%, com pocs llocs del món han registrat. A Sabadell hem passat de menys d’un miler de nouvinguts l’any 1995, a 33.000 en l’actualitat.  Hem de poder parlar-ne i discutir-ho. Cal identificar els reptes que implica el fenomen migratori per poder donar-hi solucions i reduir aquest desencís que no ajuda en res ni ningú. En aquest sentit, subscrivim allò que ens diuen els experts consultats: s’ha d’assegurar un habitatge i un lloc de treball dignes, dimensionar els serveis socials perquè estiguin a l’altura del creixement demogràfic, afavorir la integració social i cultural, i promoure l’aprenentatge de la llengua catalana. Hi ha cua per accedir a un curs per aprendre català a Sabadell, l’Ajuntament està disposat a oferir més espai per afavorir-ho, però la Generalitat no posa més professors. Si Catalunya assumeix les competències d’immigració, que sigui per no fer el mateix de sempre. Cal una estratègia ben pensada, des d’una perspectiva integradora i global –implicant-hi tots els departaments de la Generalitat– per evidenciar que les coses es poden fer bé i que aquí no sobra ningú. I és necessari implicar i donar instruments i recursos als ajuntaments, l’administració més propera i que coneix millor la realitat.