[Joan García, geògraf i exdiputat del Parlament de Catalunya]
La Gran Via està al centre de tots els debats sobre el futur de la mobilitat a la nostra ciutat. També ha servit d’arma partidista en totes les direccions polítiques durant els últims anys. Però la realitat és només una. El trànsit rodat i la pol·lució continuen augmentant any rere any. No hi ha pacificació possible. No encara.
Hi ha ocasions en què l’ordre dels factors altera el resultat final i pot arribar a costar-nos diners a tots. Especialment, quan és l’administració qui l’altera per un interès polític molt concret.
El passat 12 de febrer, aquest diari va publicar una notícia que sembla haver passat desapercebuda, però que si l’analitzem té un rerefons gens menyspreable.
“Sabadell, l’única ciutat catalana on creix la contaminació”, fent referència al 2024. De fet, alguns dels indicadors com el diòxid de nitrogen i el seu increment són un clar efecte de la combustió dels vehicles que els investigadors confirmen que provenen de la congestió de la Gran Via i els 33.000 vehicles de mitjana que hi passen cada dia.
Al ple de febrer, es tornava a parlar de mobilitat, exactament del nou pla de mobilitat per a la ciutat, i va protagonitzar el debat la ronda Nord i les conseqüències positives per a uns i negatives (malgrat no tenir-ho del tot clar) per als altres.
El govern, encertadament a parer meu, defensa que l’única manera de reduir la pol·lució a la ciutat és treure el trànsit de la Gran Via, tot i que algun membre del mateix govern defensés a l’últim ple que la culpa de la contaminació era dels mesuradors, que estaven massa a prop de la contaminació (imagino que si estiguessin a la Salut es quantificaria una reducció significativa de diòxid de nitrogen).
Però deixant les estacions de mesura allà on són i reconeixent que l’increment de la contaminació a la ciutat és una realitat, després de llegir sobre el debat del ple i les posicions polítiques, cal viatjar a un passat bastant recent.
Em ve a la memòria els primers pressupostos aprovats pel PSC el mandat anterior, amb el suport de Junts. Allà es posava de condició per part de Junts no canviar el mesurador de contaminació de lloc, sinó la creació d’una oficina que pogués gestionar un programa de millora de la Gran Via i el Ripoll. Un programa que tenia com a objectiu principal pacificar la Gran Via per reduir la contaminació, amb una sèrie d’actuacions que havien de canviar la dinàmica d’un eix vertebral de la mobilitat a la nostra ciutat.
Les actuacions, que van costar al ciutadà alguns milions d’euros, tenien en la notícia d’aquest diari abans esmentada la seva avaluació: un fracàs.
Però no per les actuacions en si mateixes, sinó perquè no havien de fer-se quan es van fer, perquè, tal com diu ara el govern del PSC i Junts, el factor principal que permetrà un canvi a la mobilitat i, per tant, la pacificació de la Gran Via i la reducció de la contaminació és la ronda Nord. En conseqüència, es van fer perquè eren un peatge polític que aquell govern del PSC va decidir que paguéssim entre tots, per tirar endavant uns pressupostos per als quals no tenien suport, o almenys no el suport que desitjaven tenir. I segurament, veient la vehemència amb què defensen avui dia unes rondes per a Sabadell, ja sabien el resultat d’aquell programa.
Les actuacions a la Gran Via, en un context de racionalització de la despesa pública, haurien d’haver-se previst per a més endavant, segurament d’una quantia molt més important i en paral·lel amb la posada en servei de la ronda Nord. Un autèntic canvi en la mobilitat de la ciutat, amb la transformació real de la Gran via en el que molts sabadellencs reivindiquem com un gran passeig central per a la nostra ciutat. Aquí entrarien les actuacions fetes? Probablement no tal com es van fer, però sí altres d’un abast diferent, que, de fet, deixaran fora de joc les realitzades.
És llavors també quan tindria sentit posar en marxa la ZBE. Una altra decisió, aquesta d’obligat compliment, que tampoc servirà per reduir la contaminació a la ciutat, perquè farà que la Gran Via, que de fet dibuixa bona part del cercle exterior de l’anella de la ZBE, hagi de suportar més trànsit, quan encara no estarà en funcionament la ronda Nord, per tant, sumem als 30.000 cotxes diaris aquells que no podran entrar al centre de la ciutat i que el transport públic mai podrà absorbir. De fet, tindrem una zona de màximes emissions, a tocar d’una zona de baixes emissions, i tots sabem que de res serveix dibuixar fronteres imaginàries a l’aire.
Per tant, revisant on ens trobem, he de reconèixer que hi ha forces polítiques a la nostra ciutat que han defensat històricament sempre el “no” a la ronda Nord (abans Quart Cinturó). Són coherents en el seu error.
Altres, al govern, han anat adoptant objectius segons els seus interessos polítics, amb un cost quantificable per als ciutadans, amb evidents canvis de rumb que el programa de la Gran Via-Ripoll posa en evidència. Ara (des de l’arribada de Salvador Illa al Parlament el 2021, aproximadament) toca defensar la ronda Nord. Són incoherents en el seu encert.
Que cadascú valori uns i altres, el que queda clar és que l’ordre de les decisions altera el producte final i les nostres butxaques i deixa enmig de bromoses discussions el futur d’eixos tan importants per a tots com la Gran Via i, amb ella, el model de mobilitat, i, per tant, de ciutat que desitgem.
