‘Swipe left’

[Tom Colomer, escriptor i dramaturg] Estat de dret o estat de dretes, sembla, cada cop més són inconciliables. Sempre m’ha fet pal veure Alemanya com a termòmetre d’Europa i els Estats Units com a preludi de tot el que acabarà passant a Occident, però sí que cada cop més sembla que la decadència ja és inevitable, ja hi estem sumits i és només qüestió de temps que la resta del món segueixi els passos dels estats grans.  Sí, home. Hem d’esperar amb resignació i els braços creuats com les victòries del feixisme assolen Europa (de nou!)? Tan incapaços som de llegir la història recent, que la repetim sense que hagin passat ni tan sols cent anys, com si fos una condemna, com si fos una maledicció? El camí que prenguin els altres països pot generar, ho admeto, frustració i impotència, però no hauríem de donar-ho tot –dic, tot– per evitar que a casa nostra passi el mateix, en lloc d’acceptar-ho com si fos el destí, com si fos la voluntat divina, com si “mira, és el que hi ha, la història és cíclica i nosaltres no hi podem fer més”. Restar importància al que està passant és, també, banalitzar-ho. “No siguis fatalista, home, no vagis predicant la mort d’Occident quan simplement un partit modern i democràtic ha tret una mica més de bons resultats que fa quatre anys”. Tots sabem com va començar, l’última vegada, i tots recordem aquell capítol de l’assignatura d’història, “l’auge dels feixismes a Europa”. I, en el futur, si és que hi ha futur, s’estudiarà com a causa d’això el capitalisme que s’ha anat assalvatjant, que ha permès que una plutarquia americana governés el món d’acord amb interessos estrictament econòmics. Caldria, potser, una esquerra combativa, una esquerra unificada i sensata i forta i convincent, o una bona rentada de cara a la que ja hem tingut, si voleu. Alguna cosa que pugui plantar cara a aquest avenç brutal i populista de l’odi i de la falsa identitat nacional. Europa fa molt temps que s’amaga darrere de la suposada superioritat moral, i ara resulta que ni és superior ni és moral. Si queda algú amb les idees clares i amb una mica de ganes de lluitar, si us plau, que s’alci, que ara és el moment.