Entre la motoserra i els cordons

[Josep Mercadé, periodista] No sé a vosaltres, però a mi la imatge de la motoserra que li regala el president argentí al multimilionari Elon Musk em va esgarrifar. Acostumats com estem darrerament a tota mena d’estirabots que, en el fons, són cops d’efecte perfectament estudiats, l’escena en qüestió no et deixa indiferent. La raó és que el que és més sorprenent de tot plegat és com determinats personatges s’apropien del concepte canvi, trencament o regeneració democràtica. En realitat és tot el contrari, però tenen l’habilitat de fer servir aquest terme tan gastat que anomenem populisme. L’extrema dreta fa temps que ha sortit de l’armari i s’ha llençat a la recerca de suports massius que justifiquin els perillosos missatges que esgrimeixen vestint-los amb un discurs que ve a dir: “No tinguis por de pensar el que penses encara que et diguin el nom girat del revés…” Segurament és el que ha passat aquest diumenge a Alemanya, on el creixement del vot de l’extrema dreta estava més que cantat. Però resulta que ha estat transversal, ha arreplegat vots de l’esquerra i ha provocat una gran desfeta a la socialdemocràcia. La reacció davant d’això i a l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca és aixecar el crit al cel. En el cas d’Alemanya, amb manifestacions antifeixistes que, d’alguna manera, criminalitzen les persones que lliurement han votat a la formació d’extrema dreta encara que hagi estat com a càstig a uns partits tradicionals que no els saben captivar. No sé si aquestes actituds aconsegueixen l’efecte desitjat. Algú dirà que alguna cosa s’ha de fer per mostrar el rebuig a tot plegat. És cert, però també ho és que s’utilitza una via diferent de les urnes. D’alguna manera també s’estan posant en crisi els mateixos pilars de la democràcia. I llavors, els partits tradicionals, com a antídot a les motoserres i a l’auge de l’extrema dreta, proposen els cordons sanitaris per aturar una infecció que avança sense pietat cap a un horitzó d’allò més incert. Tornem a estar igual, aquesta és la millor estratègia o és el que davant la manca de reacció i capacitat de regeneració poden oferir a la ciutadania? En aquests moments s’intenta mantenir la cultura de la por que, en temps de pandèmia, tan bé va funcionar. Però això sembla que s’està acabant. Els missatges amb el rerefons de la por no semblen aturar, en el cas d’Alemanya i dels Estats Units, unes formacions que, sense embuts, fan proclames que trenta o quaranta anys enrere serien totalment inacceptables. I sí, amics, és que els temps estan canviant.