[Ignasi Giménez, exalcalde de Castellar del Vallès]
Barcelona va entendre la lliçó fa 30 anys
Quan pensem en la Barcelona d’avui, és impossible imaginar-la sense les seves rondes. Quan es van inaugurar el 1992, van transformar radicalment la mobilitat de la ciutat. Van ser concebudes per canalitzar el trànsit de pas cap a la perifèria, per alliberar els carrers del centre i va permetre una revolució en l’ús de l’espai urbà. Sense elles, projectes com les superilles o la pacificació de carrers com Aragó i la Via Laietana serien impensables.
El resultat? Una ciutat més amable per als seus habitants, menys contaminada i amb un sistema de transport públic que ha pogut créixer sense estar constantment col·lapsat pel trànsit privat. Per què, doncs, el que va ser una evidència per a Barcelona fa trenta anys no ho és per a Sabadell i Terrassa avui?
Una mobilitat que necessita millores
La contaminació atmosfèrica és una amenaça real per a la salut pública. Segons les dades recollides el 2023, a Sabadell es van registrar mitjanes anuals de 26,7 µg/m3 de NO2, més del doble del que recomana l’OMS, i 21,1 µg/m3 de PM10, també per sobre dels límits saludables. Aquests contaminants estan directament relacionats amb malalties respiratòries i cardiovasculars, i afecten especialment infants, persones grans i col·lectius vulnerables.
D’on prové aquesta contaminació? La resposta és clara: del trànsit rodat, especialment en vies com la Gran Via i l’avinguda d’Estrasburg a Sabadell, i els carrers de Galileu i d’Arquimedes a Terrassa, on cada dia circulen milers de vehicles en condicions de trànsit dens i alentit, el pitjor escenari possible en termes d’emissions.
La construcció de la ronda Nord podria reduir aquest volum de trànsit en un 30-40% a Sabadell i un 20-30% a Terrassa, desviant més de 25.000 vehicles diaris fora dels nuclis urbans. Això no només alleugeriria la congestió, sinó que també reduiria dràsticament les emissions de NO2 i PM10, millorant la qualitat de l’aire i, en conseqüència, la salut dels ciutadans.
Si a Barcelona les rondes van permetre reduir la contaminació al centre de la ciutat, per què a Sabadell i Terrassa ens resistim a aplicar la mateixa solució?
Dir “no” a la ronda Nord és dir “sí” a la contaminació i als embussos
Hi ha qui encara es resisteix a la construcció de la ronda Nord, defensant que la solució implica exclusivament el transport públic. Però el trànsit que avui ofega Sabadell i Terrassa no desapareixerà per decret. Negar-se a construir una infraestructura essencial no fa que el problema deixi d’existir; només l’allarga i l’agreuja.
Mentre que en altres ciutats europees s’aposta per infraestructures modernes i ben planificades que combinen transport públic i bones connexions viàries, aquí alguns continuen promovent la paràlisi. Dir “no” a la ronda Nord no significa apostar per un model més sostenible, significa perpetuar un escenari de carrers saturats, trànsit dens i contaminació constant.
Europa ho té clar. I nosaltres?
No hi ha cap gran conurbació urbana de més de 500.000 habitants que no disposi d’un anell viari per ordenar el trànsit. A Londres, París, Berlín, Milà o Lió, aquests sistemes han estat fonamentals per estructurar la mobilitat, reduir el trànsit dins dels nuclis urbans i millorar la qualitat de vida.
El Vallès és una àrea de referència en l’àmbit industrial i empresarial, amb un teixit econòmic que genera ocupació i contribueix al desenvolupament del país. Cada dia, milers de treballadors es desplacen entre Sabadell, Terrassa i Castellar per accedir als seus llocs de feina en polígons industrials que necessiten infraestructures àgils per mantenir-se competitius. La mobilitat no és només una qüestió de desplaçaments personals, sinó també de suport al teixit productiu, que depèn d’una xarxa viària eficient per garantir el bon funcionament de l’economia local i regional.
Ignorar aquesta realitat no farà que desaparegui.
El trànsit no es redueix amb discursos, la contaminació no desapareix amb bones intencions
La ronda Nord és una oportunitat per transformar la mobilitat del Vallès, per reduir la contaminació, millorar la qualitat de l’aire i fer que els desplaçaments siguin més eficients. És una infraestructura que ha de formar part d’una estratègia global, que combini bones connexions viàries amb un transport públic potent i sostenible.
Dir “no” a la ronda Nord significa acceptar que la contaminació es mantingui alta, que els carrers segueixin saturats i que la qualitat de vida al Vallès continuï sent inferior a la que podríem tenir. El trànsit no es redueix amb discursos, la contaminació no desapareix amb bones intencions. Calen fets. I la ronda Nord n’és un de necessari.
