Contradiccions del sistema

[Josep Mercadé, Periodista] La congestió de trànsit a Sabadell, a més de ser un suplici per als qui la pateixen diàriament per anar i venir de la feina, és també un factor preocupant per la contaminació que generen les emissions dels vehicles. Llegíem la setmana passada al Diari que, mentre que a les ciutats de més de 200.000 habitants de l’entorn metropolità baixen els nivells de diòxid de nitrogen que emeten els vehicles, a Sabadell pugen. La dada no fa més que corroborar el que veiem cada dia i constata les mateixes contradiccions del sistema. Mentre que des de l’àmbit local s’intenta prendre mesures per tal d’apaivagar els efectes de la contaminació a l’interior de la ciutat, resulta que el model de mobilitat imperant necessàriament es basa en el vehicle particular, la qual cosa impedeix que els nivells de diòxid de nitrogen baixin. En aquest sentit, l’arquitecte Manel Larrosa deia fa pocs dies en un acte a la Fundació Bosch i Cardellach que més de cent mil vallesans no tenen servei de tren, la qual cosa reafirma el paper preponderant del vehicle en la mobilitat. Davant d’aquesta realitat, tendim a oblidar les conseqüències que pot tenir per a la salut l’augment de la pol·lució provocada per un parc mòbil que a Sabadell s’ha incrementat un 8,3% els darrers deu anys, per sobre del que ha crescut la població. Però resulta que la contaminació provoca cada any unes tres mil morts a Catalunya. La comparativa amb els accidents de trànsit és una nova contradicció del sistema, ja que s’hi destinen més recursos tot i tenir una incidència molt menor que les emissions dels vehicles. D’aquí venen iniciatives com la carta oberta que el desembre van enviar als responsables polítics la secció de Metges d’Acció Climàtica i Salut Planetària del Col·legi de Metges de Barcelona, la Societat Catalana de Pediatria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i el Programa de recerca clima, contaminació atmosfèrica, natura i salut urbana de l’Institut de Salut Global de Barcelona. Reclamaven mesures per fer front a la mala qualitat de l’aire. La llàstima és que els efectes de la contaminació en la salut no són tan tangibles i el nivell de sensibilització baixa. Aquest és un factor que juga a la contra, ja que el retard en les decisions el podem pagar molt car. Ara que fa cinc anys de l’inici de la pandèmia de la covid, en què tot el planeta va patir els seus efectes letals, sembla que tot allò quedi molt lluny, però la contaminació de l’aire la tenim davant nostre i cal fer-hi front ja.