He tingut converses interessants amb amics que van molt per davant amb el tema de la intel·ligència artificial (IA). Estic esgarrifat. D’entrada, ja cal que a tot el sistema educatiu des de primària fins als doctorats es prohibeixi l’ús de la IA. Tècnicament, es pot fer una tesi doctoral en una tarda.
El món quedarà ple de textos elaborats per IA controlats per poders dictatorials que limitaran el coneixement, com feien els monestirs catòlics. Llibres cremats per la Inquisició i uns quants només al servei del poder. Qui podrà distingir investigacions autèntiques de les males copies? Ningú. Hi haurà tal allau de papers indistingibles que ningú llegirà res. I amb això arribarem a la fi de saber: el que és cert del que és inventat, la veritat de la ficció. I a la fi de la racionalitat, base de la nostra civilització. La irracionalitat és al final el feixisme, com explicava bé Benito Mussolini.
Tot està inventat. Per a l’aprenentatge caldrà anar al que sabem que té èxit: un mestre, una pissarra i un guix. No sé per quina raó hi ha tanta gent que creu, sense cap mena de capteniment, en les coses noves. Hi ha gent que diu ara que s’ha d’ensenyar als nens a les escoles en la IA, diuen que depèn de l’ús que se’n faci. Com fa vint anys deien que calia posar pantalles, moltes pantalles a les escoles. Ha estat una catàstrofe que es veia a venir. Per què no fem cas dels sistemes que han demostrat que funcionen? Llegir i escriure: llibres.
Al final, uns ordinadors d’empreses i d’administracions es relacionaran amb la nostra terminal d’IA. Per exemple, li diré: “Dona de baixa el meu contracte amb Telefònica”, i la IA de Telefònica li posarà tota mena de pegues a la nostra IA i hi haurà un intercanvi de documents fins a l’infinit. Mai el podré donar de baixa. Als funcionaris els estan ensinistrant en l’ús de la IA. Ja es comença a aplicar a les administracions públiques i a les empreses. Ara els algoritmes neguen peticions en algunes administracions. Ja no hi haurà funcionari responsable. Avui, ajuntaments, Generalitat, hospitals, etc. són com fortaleses feudals, en què no hi ha ningú que doni la cara, ningú que es posi al telèfon, en què als webs no hi ha adreces de correus electrònics, telèfons, noms de ningú, només un número de telèfon general en què una màquina et mareja perquè posis dades des del mòbil quan tens un problema. A partir de la IA, els ciutadans, més ben dit els súbdits, xocarem contra unes màquines entrenades per fastiguejar-nos encara més. Per exemple, el responsable li dirà a la seva màquina: “Fes un paper en què constin quatre lleis per dir a l’antic ciutadà que no té raó”. L’intercanvi pot ser molt intens, però al final els ciutadans sempre perdrem. Serem els serfs de la gleba del segle XXI. No vinculats a la terra sinó a les maquinetes electròniques. L’ordinador Hal 9000 de 2001: una odissea de l’espai s’ha fet l’amo, no de la nau, sinó de l’univers. Almenys no fem l’idiota i clamem sobre la imperiosa necessitat de la resistència.
