Una qüestió d’oferta i demanda

[Arnau Bonada, Economista, president de la Xarxa Onion i vicepresident segon del CIESC] Quan el Govern va tenir la brillant idea d’aplicar topalls als lloguers, els experts ja van anunciar que la mesura agreujaria encara més la crisi de l’habitatge. Així ha estat, amb caigudes interanuals de més del 17% en el nombre contractes a les zones tensionades. Ara, els experts tornen a advertir que el nou règim sancionador, amb multes de fins a 900.000 euros, encara retirarà més pisos del mercat. Els polítics, ni cas. Continuen instal·lats en els seus discursos maniqueus, que demonitzen la propietat privada i no afronten els factors estructurals. Quins són aquests? Pel costat de l’oferta, existeix una inseguretat jurídica absoluta per part dels petits propietaris. Es troben desemparats per l’Administració en casos d’ocupació, impagaments, desperfectes... A més, els topalls desincentiven les inversions en rehabilitacions i reformes, així com la promoció de nous habitatges dedicats al lloguer. L’empitjorament del règim fiscal de les societats d’arrendament d’habitatge també va suposar un pas enrere. I, per acabar, l’Administració promet molts pisos públics, però amb un endeutament que supera el 100% del PIB, no tindrà capacitat financera per promoure’ls. Pel costat de la demanda, a la regió de Barcelona s’ha estès un model productiu de baix valor afegit que impulsa un creixement poblacional insostenible. El gran Miquel Puig ho explica de manera clarivident: la morfologia de la demarcació, limitada pel mar i les muntanyes, suposa que ja no hi càpiga més població. Hem de decréixer en turistes, expats, població immigrant ocupada en sectors de baixa productivitat... Sobretot tenint en compte que ja es tracta d’una de les àrees amb més densitat poblacional d’Europa. Així doncs, qualsevol mesura que no incideixi en aquests dos elements estructurals no resoldrà el problema. Cal valentia política per explicar a la població la realitat i prendre decisions urgents. En l’àmbit local, fixeu-vos que sempre dèiem que calia revertir la tendència de Sabadell cap a una ciutat dormitori. És a dir, que necessitàvem més espais d’activitat econòmica en què es generessin llocs de treball per als residents. Darrerament, l’efecte contagi de l’àrea metropolitana ha provocat que el debat sigui on construir nou habitatge. Per aquest camí, augmentarem el desequilibri entre població i llocs de treball. El sòl és el recurs escàs de l’equació. No el malbaratem.