Cues i més cues

[Editorial, 6 de febrer de 2025] És una espiral que mai s’acaba. Les cues a les carreteres de la xarxa metropolitana, especialment al Vallès, han empitjorat els últims anys. Actualment, hi ha un 22,1% més de retencions a la comarca, segons avancem avui de les dades aportades pel Servei Català de Trànsit. La C-58 i l’AP-7 van sobrecarregades a les hores punta i la xarxa de carreteres secundària de la comarca –absolutament insuficient– també se’n ressent. El resultat? Minuts perduts i un temps d’espera innecessaris per a milers i milers de sabadellencs i vallesans. Arribats a aquest punt, ens preguntem què ha de canviar. En primer lloc, creiem que l’AP-7 ha de tenir una alternativa en el seu tram pel Vallès, que avui no existeix. En paral·lel, és necessari millorar la xarxa secundària de manera urgent, perquè de res serveix tenir autopistes i autovies si les carreteres comarcals no reben grans millores i inversions. En tercer terme, és evident que la solució no és només la xarxa de carreteres. El servei ferroviari o bé és precari, impuntual i ineficient –Rodalies– o bé està al límit de la seva capacitat –FGC–. Barcelona ja no creix als ritmes dels anys noranta, de fet, decreix. Tot el seu entorn va en una direcció contrària: cada cop som més sabadellencs, i més vallesans. Hem de respondre a les necessitats d’aquest segle, i això implica una aposta clara. S’ha de treure pols i accelerar projectes que per molt costosos que siguin afavoreixin el transport públic i privat de la ciutat i de la comarca.