Dilluns passat, 27 de gener, es commemorà el 80è aniversari de l’entrada de les tropes soviètiques al camp d’Auschwitz-Birkenau per alliberar els darrers presos. L’URSS va sofrir vint milions de morts i Rússia no ha estat convidada a l’acte. I també es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. Quan el criminal de guerra Heinrich Himmler li pregunta a Serrano Suñer, ministre d’Assumptes Exteriors espanyol, com tornar els espanyols dels camps, Serrano li respon: “No són espanyols”. L’àvia de Felip VI va militar a les Joventuts Hitlerianes (Hitlerjugend), l’avi va fer la guerra amb Franco, el seu pare va ser nomenat pel dictador i ell és rei per ser fill d’aquest. Potser que Felip VI demani perdó a les famílies dels espanyols dels camps nazis. La major part de les persones es lamenten que ara ningú en sap res. S’expressen com si “abans” tothom ho recordés. Poc més tard s’ataca els joves. La societat veu en els joves allò que no volen veure de si mateixos, és com un mirall ètic. I immediatament es comença a disparar contra l’escola per no dedicar el temps necessari per explicar als alumnes l’holocaust. Ja hem trobat els culpables habituals: els mestres.
Vaja! A veure, el projecte pedagògic més important en un país és el Codi Penal i els jutges. Diuen on estan els límits. I a Espanya Felip VI, que simbolitza l’Estat, mai ha criticat el feixisme espanyol. Fins i tot el dia que calia anar a un acte contra Franco se’n va escapolir. La justícia espanyola, amb el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional al capdavant, no ha deixat que es jutgin els crims del feixisme a Espanya. Usen tota mena de ximpleries argumentals: la més important és que les lleis espanyoles no ho poden jutjar perquè es va fer una amnistia als feixistes, quan a primer de Dret s’estudia que els crims de lesa humanitat no prescriuen mai. D’altra banda, el Parlament espanyol no ha estat capaç de posar a la llei la reparació a les víctimes del franquisme, ni el retorn dels seus béns. Ni una comissió de la veritat, com han fet vint-i-cinc països al món.
El problema no és Vox, és fonamentalment el PP, una dreta que mai ha estat democràtica. I la tebiesa dels altres. El missatge pedagògic que llança el rei, els jutges i la majoria monàrquica al parlament espanyol és que és dolent ser antifeixista. Per què fotem la culpa als joves? Per cert, el que no es diu d’Aliança Catalana és que aquests individus defensen el feixisme i que si manessin a Catalunya, a molts ens fotrien en un camp de concentració. I contra aquest perill no es lluita amb llorers a les mans. Durant els 23 anys de pujolisme no es va fer res. Calleu, calleu. No remogueu el passat. “Abans” ningú no sabia res de res. No fotem! La generació que ens ha precedit va deixar morir els supervivents catalans dels camps de concentració sense cap homenatge. Una gran vergonya. Durant el tripartit d’esquerres, van gaudir d’algun reconeixement, per exemple, un conseller anant al dia de l’alliberament del cap de Mauthausen. Per cert, el dia 27 de gener és també el de l’entrada fa 86 anys de les tropes feixistes a la ciutat. Cap acte. Això és la pedagogia de veritat.
