Òmnibus estavellat

[Josep Mercadé, periodista] Governar en minoria té més avantatges que desavantatges? La pregunta és pertinent quan la manca de majories absolutes fa que la governabilitat d’un país sigui d’allò més complicada. Però, en canvi, pot fer possible que els governants se les hagin d’empescar per assolir acords. El marge de maniobra que deixa exercir el poder amb una base poc sòlida, sigui en coalició o amb el suport de determinades forces polítiques, fa que l’estabilitat estigui sempre en el punt de mira. I una altra cosa, aquests vaivens fan que el ciutadà acabi no entenent res del que està passant. Vet aquí que la setmana ha tingut a Espanya una paraula clau: òmnibus. La definició del diccionari diu: “Vehicle de transport col·lectiu per traslladar persones, generalment dins de les poblacions (autobús, autocar, bus, camioneta, etc.).” Aquest mot s’ha incorporat a la vida parlamentària per anomenar els decrets legislatius que agrupen diverses mesures o reformes de diferents àmbits i que permet una aprovació conjunta. Doncs aquest òmnibus s’ha estavellat. La negativa d’aprovar-lo per part de Junts per Catalunya ha estat l’empenta que ha permès al Partit Popular fer-lo rodolar muntanya avall. A partir d’aquí, cadascú s’ha anat situant en la seva posició amb una única finalitat: guanyar això que tantes vegades anomenem “el relat”. Els dos temes estrella que hi figuraven, l’augment de les pensions i la pròrroga de les ajudes al transport públic, són el tall que es disputen les diferents formacions polítiques per dir a la ciutadania que ells són els bons i els altres els dolents. Mentre això passa, algú s’ha preguntat si la gent realment ha entès alguna cosa? Si aquesta dansa de sabres ajuda a confiar en els polítics o simplement fa que la desafecció i l’allunyament vagi en augment? Malauradament, uns i altres seguiran en aquesta espiral que no sabem gaire on ens portarà. Si en un any en què en principi no hi ha d’haver eleccions passa el que passa, ens podem imaginar com seria si tinguéssim una cita electoral propera. La deriva general que està agafant la lluita pel poder fa saltar pels aires molts valors que semblaven compartits per tothom a molts parlaments. D’exemples cada cop n’hi ha més. Expressament, no he mencionat altres noms de la setmana passada com Trump o Musk. Tot plegat avala la tesi d’aquest allunyament de les coses més tangibles per entrar en un espai virtual que ens està portant per un camí molt sinistre a una destinació perillosa. A veure si, entre tots, podem aprofitar algunes peces de l’òmnibus estavellat.