Ens repetim

[Editorial, 18 de gener de 2025] Hem acomiadat el 2024 amb un augment dels preus del lloguer del 9,9% a Sabadell. Un pis de 80 metres quadrats es lloga per prop de mil euros, de mitjana, a la nostra ciutat, i a la comarca l’escenari no és gaire més encoratjador. Ens repetim: tornem a dedicar l’editorial del Diari al problema que tenim a l’accés de l’habitatge perquè persisteix, tothom en parla, i no sembla que hi hagi cap solució a curt termini. Les mesures que s’han tirat endavant fins ara per part del Govern de la Generalitat, com el topall de preus a zones tensionades i l’anunci de més col·laboració publicoprivada, no han resolt la situació, que s’agreuja i sembla no tenir aturador. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que limitarà la compra d’habitatges per part d’estrangers, en un intent de frenar l’efecte dels ‘expats’ en el mercat immobiliari. Mentrestant, el lloguer està més car, i també l’obra nova i la venda de segona mà, tant a Sabadell, com a tota la regió metropolitana i al conjunt del país. No tenim la recepta ni tampoc l’espai per escriure com resoldre la problemàtica amb l’accés a l’habitatge, però estem convençuts que la solució no implica assenyalar els propietaris, que busquen una renda per complementar els seus salaris o pensions. La solució vindrà d’una estratègia a gran escala, en l’àmbit estatal, per generar un clima legislatiu, normatiu i impositiu que permeti posar més pisos al mercat i que afavoreixi la construcció dels agents privats. I d’un full de ruta autonòmic clar. Necessitem més pisos, i també pisos públics després de més d’una dècada en travessia pel desert, i posar límits a Catalunya i a l’Estat per evitar les interferències de fons d’inversió i persones estrangeres per frenar un efecte contagi que comença a Barcelona, s’estén per Sant Cugat i arriba fins a Sabadell i més enllà. Hi ha joves amb més de trenta anys que no poden fer front al lloguer i ni tan sols es poden plantejar comprar un pis, i això va d’oferta i demanda, però també de salaris. Hem de fer un gir de 180 graus i plantejar-nos si volem ser la platja d’Europa, amb els salaris propis del turisme, o recuperar l’embranzida de la indústria i la innovació. Sectors que generen més riquesa a mitjà i llarg termini i que facilitarien que els nostres joves, molt ben preparats, puguin accedir a l’habitatge que es mereixen.