Les gràcies de ser professor de clàssiques

[Tom Colomer, escriptor i dramaturg] Avui he explicat el sistema polític de la República romana als meus nens de quart i, molt més interessats del que ningú (ni jo ni el Departament) podia preveure, m’han preguntat que com és que no es manté aquest sistema, si és democràtic i funcionava, per evitar abusos de poder. Universalitzar el sistema romà, deia un alumne especialment mogut per la meva explicació, fer que cada governant hagi de canviar cada any i que no pugui repetir mai més. Hem fet una estona de debat a l’aula per anar concloent que potser un any no és prou temps per legislar amb cara i ulls i que al final seria molt fàcil que un grup s’anés traspassant el poder de manera totalment continuista i monòtona. “Més o menys el que passa ara, doncs”, diu el nano del principi, que no es guardava re. Hi ha gent a qui li agrada molt el poder, ha començat una altra, i que faran el que calgui per no deixar-lo anar per culpa d’un sistema així. I una noia molt atenta ha dit: “I precisament per això calen revolucions, quan la gent es referma al poder, com ha passat tant al llarg de la història”. Està bé, potser no ha fet servir el verb refermar-se sinó afiançar-se. Un, molt enfadat, ha acabat dient que aquest sistema avui seria impensable a falta de tanta classe política, que seria insostenible, un sistema que crema un càrrec irrenovable anualment, a la qual cosa l’altre ha dit: “Com si la nostra classe política fos gaire bona, estigués gaire legitimada per governar, quan alguns tot el que han fet ha estat militar en un partit tota la vida esperant l’ocasió d’anar pujant a una regidoria, una diputació, un...”. Ells solets, ho prometo, han anat dient que potser amb el sistema romà un any podria governar un metge i el següent un economista i el següent un bomber, en funció de les necessitats del país en cada moment. Ells congelarien les seves places només durant un any i en acabar el seu servei públic tornarien a les seves places com un ciutadà més. Han conclòs que és un sistema idíl·lic i que probablement no funcionaria perquè al cap d’un temps el poble s’afartaria de votar cada any. Els he dit que si els romans, que en general eren uns salvatges, ho feien, no veia per què nosaltres no. Llavors un m’ha respost, i amb això he tancat la classe i ara tanco l’article, que potser no som gaire menys salvatges.