Les instal·lacions comarcals per a la gestió de residus orgànics són una peça clau per garantir una gestió eficient i sostenible. L’ampliació de la Planta de Biometanització de Can Barba és una inversió històrica per al Vallès Occidental, una de les més importants finançada pels fons europeus Next Generation a la nostra comarca i l’aposta contundent de la Generalitat de Catalunya amb l’aportació del Fons de Gestió de Residus Municipals. Amb un pressupost superior als 44 milions d’euros, aquesta és una mostra clara de com fer aterrar recursos europeus al territori per millorar la qualitat de vida i apostar per un futur més verd.
Aquesta infraestructura, gairebé invisible per a la majoria de la ciutadania, és essencial perquè la comarca sigui autònoma en la gestió dels seus residus i beneficiarà directament prop de 700.000 ciutadans del Vallès Occidental. Amb l’ampliació, es multiplicarà per tres la capacitat de tractament, i s’arribarà a gestionar fins a 60.000 tones anuals de fracció orgànica. Aquesta millora, però, no es tracta només d’un augment quantitatiu, sinó d’un avenç qualitatiu cap a una economia circular que transforma els residus en recursos.
Aquest projecte també és un exemple tangible del que es pot aconseguir amb la cooperació entre ajuntaments. El Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental és el resultat d’un esforç col·lectiu, en què diferents municipis han treballat plegats per fer realitat una infraestructura d’aquestes característiques. Aquesta unió, basada en la col·laboració, és un model a seguir per abordar altres reptes territorials.
Els ajuntaments que integren aquest consorci han demostrat que, més enllà de les diferències, poden unir esforços per assolir objectius que beneficien tota la comunitat. Aquest és un model de gestió compartida que podria ser aplicat en molts altres àmbits.
A més, la inversió posa de manifest que les polèmiques entorn de la taxa de tractament de residus han de ser reinterpretades.
Aquesta taxa no és un fi en si mateixa, sinó una eina imprescindible per garantir infraestructures modernes i eficients. Sense ella, la inversió hauria recaigut totalment sobre els ciutadans, mentre que amb els fons europeus, s’ha pogut repartir la càrrega i optimitzar els recursos. Aquesta és una prova clara que la gestió pública pot ser àgil i efectiva quan s’alinea amb les prioritats europees i es treballa conjuntament.
D’altra banda, cal destacar que aquesta planta no només tracta residus, sinó que també genera energia. Amb la seva capacitat per produir biometà, aquesta instal·lació contribueix directament a la transició energètica, subministrant energia neta a milers de llars i reduint significativament les emissions de CO2. Això la converteix en una infraestructura clau per a la lluita contra el canvi climàtic.
En definitiva, aquest projecte d’ampliació no és un punt final, sinó una llavor per al futur. Obre portes per integrar de manera mancomunada altres serveis essencials, com ara la gestió de l’aigua, la mobilitat o, fins i tot, temes d’habitatge, que avui són crucials per a moltes famílies.
Aquesta experiència ens mostra que, quan es coopera amb una visió a llarg termini, es poden aconseguir canvis profunds que beneficien tota la societat.
