Tornar de la Puglia

[Arnau Bonada Pellicer, Economista i assessor fiscal] La setmana passada vaig escapar-me uns dies al sud d’Itàlia, a la regió de la Puglia. Vaig aprofitar per llegir-hi La Cartera, de Francesca Giannone, un autèntic fenomen literari al país. El llibre, magnífic, narra la vida d’una dona amb estudis superiors de Turí que, als anys trenta, se’n va a viure a aquesta zona rural del taló de la bota peninsular. La forastera, com l’anomenen al petit poble on s’instal·la, genera un gran rebombori en la societat local per qüestions tan trivials, avui en dia, com prendre un cafè amb grappa al bar, vestir pantalons o treballar després de casar-se. Afortunadament, els temps han canviat i tots aquests assumptes han quedat superats. Amb tot, els elements essencials del territori perduren: les oliveres, les vinyes, el mar, les construccions de pedra seca i les esglésies barroques segueixen conferint al paisatge una autenticitat admirable. Hi deu haver ben pocs indrets a Europa on encara puguis comprar gambes als pescadors que tornen a port i menjar-te-les crues, assegut en un banc, mentre el sol es dissol en l’horitzó del mar Jònic. En els darrers temps, s’ha instal·lat en l’opinió pública un posicionament molt crític respecte el projecte comú europeu. Segurament coincidirem que ens manca innovació i ens sobra burocràcia. Tanmateix, no podem perdre de vista els dos èxits majors assolits: un període de pau sense precedents en la història moderna i el desenvolupament de les regions menys industrialitzades del continent. Les infraestructures i els nivells de vida actuals al sud d’Itàlia o Andalusia i Extremadura, per exemple, serien improbables sense el context de l’entrada a la Unió Europea. Sembla ser que el nou divertimento d’Elon Musk consisteix en desestabilitzar Europa i fomentar-hi l’ascens de l’extrema dreta. La irresponsabilitat és màxima. L’any que encetem serà crucial, tant per les eleccions alemanyes com, sobretot, per comprovar si s’assoliran posicionaments comuns europeu vers les polítiques esperades de Trump. Tornar de la Puglia, on la història mil·lenària et saluda a cada cantonada, suposa recordar que Europa és més que una unió de petits estats: és una idea compartida de futur, una manera de viure i entendre la vida, plena d’imperfeccions, però incomparable. No deixem que X ni ningú ens convenci del contrari.