Estem a la temporada alta dels propòsits pel nou any. Els que fem les persones potser són més fàcils de complir. Els que ens ofereixen les institucions potser ja no és tan clar que arribin a ser una realitat en els terminis que venen fixats. Podríem aplicar la màxima que la voluntat és el que més compte. Sí, és clar, però no sé si en matèria d’habitatge, una de les màximes preocupacions de la població, ho podríem admetre.
De moment, la realitat és que Sabadell contribuirà aquest 2025 a incrementar els nous habitatges socials que impulsa el departament d’Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat. Com va admetre la mateixa consellera Sílvia Paneque durant la visita que va fer dijous passat a la promoció que s’està fent a Can Llong, ara ja només queden per construir 49.936 habitatges. Els 34 de Sabadell rebaixen el propòsit anunciat per la Generalitat de fer 50.000 habitatges nous abans del 2030.
Per poder complir aquest propòsit suposem que caldrà emprar tota la màgia d’aquest Nadal i la dels anys vinents. De fet, una promoció d’habitatges no és una iniciativa d’avui per a demà. Sabadell, tot i ser el segon municipi de Catalunya amb més habitatge públic, l’execució dels projectes és molt lenta. Per a l’administració són els terminis obligats per poder fer les coses correctament i, sobretot, amb els recursos imprescindibles per a dur-ho a terme. En canvi, pel ciutadà que pateix les dificultats per accedir a un habitatge digne, li sembla que les polítiques per fer més habitatge públic són insuficients.
A l’altra cara de la moneda passem dels propòsits a la realitat d’un mercat immobiliari que imposa uns preus que, malgrat els controls establerts per frenar-los, van pujant més que el poder adquisitiu de les persones. Sobretot de les més joves que veuen passar els anys sense poder fer front a l’adquisició d’un habitatge o haver de continuar pagant uns lloguers molts alts.
D’altra banda, el que també sembla una realitat és l’increment de preus que experimentarà aquest any l’habitatge d’obra nova. Bàsicament degut a la gran demanda que hi ha al mercat, la qual cosa provoca aquest augment.
Resulta especialment esgarrifosa la dada de l’Institut Nacional d’Estadística referida a què des del 2015 el preu d’un habitatge nou s’ha incrementat un 89%. Es manifesta la necessitat de fer més habitatge assequible que vol dir per sota del preu de mercat. Qui té la capacitat de fer-ho és la iniciativa pública i aquí no valen els propòsits sinó les realitats.
