Fa unes setmanes uns veïns de Matadepera van veure un llangardaix, el nom tècnic del qual és varà del Nil, però pel 99% de la ciutadania quan veiem la foto pensem que és un autèntic cocodril. Fa un metre de llarg! Es veu que la notícia va circular en grups de WhatsApp de la zona del Cavall Bernat de Sant Llorenç del Munt. Estava tot el poble esglaiat. Però un veí estudiant d’herpetologia, en Àlex Aymerich, el va capturar.
El primer que hem de dir és que l’home és un Indiana Jones. El 99% de ciutadans hauríem fugit corrents fins a Montserrat abans d’apropar-nos-hi. El segon que hem de dir és que no tinc ni punyetera idea del que és un estudiant d’herpetologia. Ja sé que tots vosaltres lectors del Diari de Sabadell ho sabeu perquè sou l’elit de la ciutat, però jo no i ho busco. L’herpetologia és la branca de la zoologia que estudia els tetràpodes poiquiloterms. Ostres, ara sí que ja ho hem entès! No era tan difícil, tothom sap el que són els tetràpodes poiquiloterms. Bé, he investigat més i es tracta dels rèptils i amfibis.
El varà del Nil és espècie de sauròpsid de la família dels varànids. Es troba en gran part de l’Àfrica al sud del Sàhara i al llarg del riu Nil. Pot arribar a fer 2,2 metres! Poca broma!
Poden arribar a pesar 15 kilograms i les femelles posen entre 25 i 90 ous. O sigui que si el psicòpata que va comprar un varà i al fer-se gran el va tirar al Cavall Bernat va comprar també una parella, ara podríem tenir centenars de bèsties com aquestes. Crec que els Mossos haurien de detenir l’individu. Els únics ciutadans que s’han alegrat de l’aparició del cocodril són els responsables del parc de Sant Llorenç, que treballen intensament perquè al parc no hi vagi ningú. Volen convertir-lo en un parc del tercer món, perdut i inaccessible. Als països europeus, nord enllà, els parcs tenen un aparcament, molt lligat habitualment amb un centre d’acollida i interpretació, lavabos, etc.
Deixeu-me ser malpensat, però els gestors del parc de primer tanquen el restaurant de la Mola (potser tornant a la versió inicial de refugi n’hi hauria hagut prou), després tanquen l’aparcament de Can Robert fotent-li la culpa, sense raó, al propietari. En tot el parc hi ha la política de no posar rètols enlloc. La idea és que la gent no hi pugui anar, es perdi i no hi torni. L’únic que han aconseguit és que la gent tecnològicament menys preparada es perdi; els que porten GPS de darrera generació hi aniran segur. En aquesta política hi ha un elitisme que menysprea la gent més humil, amb menys recursos, a poder fer excursionisme. Potser que s’ho facin mirar. Ara es vanten que hi ha menys gent que va a la Mola. Aquests mateixos deuen estar molt contents que hi trobem cocodrils i el següent pas, què serà, posar-hi lleons? Mentrestant, al Montseny, aquesta tardor s’ha posat en marxa un dispositiu “els caps de setmana i festius, que s’allargarà fins el 8 de desembre i consistirà en l’habilitació d’aparcaments gratuïts i autobusos”. Aquí ens maltracten. Per què? Els ajuntaments de Sabadell, Terrassa, Castellar i Matadepera haurien d’espavilar.
