Un article per publicar el darrer dia de l’any sembla que hauria de parlar del passat i fer una prospecció de cara al futur. El primer és una feina feta sobradament aquests dies, ja que gairebé ens hem empatxat de recordatoris de tot allò que ha passat el 2024. Parlar del futur és més arriscat perquè cada cop és més incert. Així que permeteu-me que parli d’experiències que resulten plaents i que quan els protagonistes són els més petits, són d’allò més encoratjadores.
Quan la nit de Cap d’Any ens omplim de desitjos en els brindis més diversos, els més petits de la casa, absents dels nostres arguments retòrics de pau, amor i fraternitat absoluta, si estan desperts, estaran més pendents del que han demanat als Reis d’Orient hagin o no lliurat la carta a l’ambaixador.
Mireu, aquest diumenge vaig tenir l’oportunitat de fer de Patge Faruk en un poble de la Segarra. Seria l’equivalent a l’ambaixador en el cas de Sabadell. L’experiència va resultar d’allò més enriquidora, ja que permet copsar, a través de les mirades dels infants, el que ens pot oferir aquest futur en construcció. No cal que us digui que no estem parlant d’un muntatge com el de la Casa Duran. En aquest poble el lliurament de cartes es fa al menjador de l’escola. S’instal·la una tarima especialment decorada per a l’ocasió per aconseguir que el ritual sigui el més proper possible a la quitxalla i també donar l’aire de solemnitat que es mereix.
Aquest any he compartit l’experiència amb el patge Zahreen. Fa dos anys es va decidir fer un canvi i posar una dona fent d’ambaixadora. Aquest any, per alleugerir-ho tot una mica més, s’han combinat les dues figures. Així que, m’ha tocat. No cal dir que l’experiència és del tot recomanable. Si mai teniu l’oportunitat, no ho dubteu. Poder copsar a través de les mirades dels nens i nenes els seus desitjos és molt estimulant.
A banda del que puguin posar a les cartes, moltes vegades ajudats pels pares i mares, alguns et diuen que demanen als Reis que els portin el que puguin. També n’hi ha que posen més coses a la carta per poder escollir. Tot plegat resulta realment entendridor. Quan pugen a l’escenari i es troben davant dels patges, alguns es queden petrificats.
D’altres, en canvi, mostren una actitud més afable. Fins i tot n’hi ha que espontàniament no dubten a fer una abraçada a l’ambaixador o a l’ambaixadora. Així, que demano al nou any que ens porti més abraçades que conflictes. Bon 2025.
