Accionistes sense cognom del BBVA proclamen cada dia que “totes dues entitats tindran molt a dir, aprofitaran els punts forts de cadascuna”. S’adrecen directament als accionistes del Banc Sabadell per convèncer-los de la bondat de la compra que volen fer del banc. Ara, han fet un pas més i també ho difonen des de les mateixes oficines bancàries amb grans rètols per a miops. Es veu que no n’hi havia prou amb diaris, revistes, ràdios, televisions, marquesines i xarxes socials. Tota l’organització del BBVA deu estar enfocada a aquest objectiu, perquè en lloc de dirigir aquesta colossal despesa en propaganda als seus clients i accionistes amb productes i serveis atractius, han decidit dedicar-ho tot a mirar d’inflar el cap als accionistes del Sabadell i persuadir-los que l’operació pot ser per a ells com la Grossa de Cap d’Any. No és publicitat, sinó propaganda i, tant pel propòsit que tenen aquests anuncis com pel format i els missatges que inclouen, són indignants. Als accionistes del Sabadell els tracten com si fossin persones sense criteri o babaus, o les dues coses alhora. Palesen que el BBVA és una empresa arrogant i roïna, mancada d’ètica i elegància, i molt allunyada del que diuen que eren els bancs Bilbao i Vizcaya. Per tant, també als antípodes del tarannà i la cultura interna del Banc Sabadell.
Quan una empresa vol quedar-se’n una altra sense un pacte o un acord mutu que beneficiï ambdues parts, com és en aquest cas, és que no li interessa res del que li digui l’altra part. Se li’n fot. No li interessa abans de fer l’operació com ja s’ha vist, i menys encara li interessarà després de fer-la. Per tant, dir que “les dues entitats tindran molt a dir” és “teatro del bueno”, que diria Mourinho. Només un postureig interessat, perquè l’empresa comprada està sempre sotmesa al que digui la compradora. Quan fa uns mesos Banc Sabadell li va dir al BBVA que no volia ballar amb ell, perquè la música que li proposava per ballar no li agradava, el BBVA no se’l va pas escoltar com predica, sinó que, “despechao”, com diria la Rosalia, en va passar olímpicament i s’ha entossudit a ballar amb el Sabadell tant sí com no, fent el contrari del que predica.
Un altre missatge curiós d’aquesta campanya tan poca-solta i d’aquests curiosos accionistes del BBVA que conversen pensant en els accionistes del Sabadell diu: “El futur és això: anar assumint els canvis i tirar endavant.” Si això és el que pensen, el que haurien de fer, doncs, és assumir el canvi de plans que implica que el Sabadell no vulgui saber res avui de la seva oferta, corregir el rumb i tirar endavant com diuen, en lloc de rebel·lar-s’hi i voler comprar-lo tant sí com no, incomplint allò que proclamen i fotent-los la guitza tot el sant dia amb els seus anuncis per a dummies.
I un últim missatge més, per acabar. “Aquesta operació no només la veig com una fusió de números. Que poden ser bons i seran bons. És una fusió de personal: el personal d’ambdues entitats”, explica un altre d’aquests accionistes visionaris del BBVA. Ben vist, noi, encara que no se sap ben bé què vol dir i potser desconeix que els accionistes del Sabadell porten viscudes una vintena de compres i fusions. Saben molt bé que en aquestes operacions, més enllà dels números, hi ha sempre les persones i que els números ho aguanten tot, però les persones no. Al BBVA hi pensen tant amb les persones que ja han dit que en volen acomiadar 4.000 del Banc Sabadell. Una perspectiva ben estimulant, de la qual tampoc no en diuen res els accionistes avatars del BBVA que parlen des d’aquesta publicitat tan lirona. Si això és tot el que pot oferir el BBVA als accionistes del Sabadell, i aquest és el tractament que es mereixen, no crec que els interessi gaire vendre’ls les accions.
