[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC]
En aquest article vull reclamar que a les universitats es plantegin fomentar la militància en el periodisme. Fa massa temps que s’ha posat l’èmfasi en el fet que els periodistes donin les visions diverses que hi ha d’un esdeveniment. Una idea que d’entrada pot semblar raonable s’ha acabat convertint en el conreu de la recopilació de declaracions: aquest diu això, aquell diu allò altre. Tant és així que al final hi ha periodistes que donarien cinc minuts de televisió a Hitler i cinc minuts a un jueu d’un camp de concentració.
Per exemple, s’abusa del concepte de “presumpte”. Hi ha molts casos en què el culpable és clar. L’únic que no sabem és si per aquell delicte l’acabaran condemnant o no. Molts cops si el culpable és ric, s’acabarà salvant perquè o bé compren el jutge o acabaran trobant un defecte formal en la instrucció o compraran el jutge per tal que retardi la instrucció tot el temps que es pugui per al final al·legar que la dilació requereix abaixar la pena. Cas de les violacions a nenes d’empresaris pederastes a Múrcia. Altres vegades no és que el jutge sigui corrupte, sinó que simplement és d’extrema dreta. Vegem el cas del jutge Joaquin Aguirre, que ha instruït el cas de la trama russa del procés. Ja fa molt de temps, el 2020, ja vaig denunciar el jutge per una instrucció delirant, mentrestant molts periodistes continuaven sent equidistants, com si ser equidistant fos ser bon periodista. En aquest cas era fàcil: portar vaixells i soldats russos al port de Barcelona significava l’atac a un port de l’OTAN i, per tant, la Tercera Guerra Mundial. Fins que l’Audiència de Barcelona no ha desautoritzat totalment el jutge, molts periodistes no han reaccionat.
Podríem posar molts exemples. El més recent, el de Begoña Gómez. Un altre jutge d’extrema dreta s’inventa un cas a partir de papers de Manos Limpias, una organització mafiosa d’extrema dreta, a qui va salvar al Tribunal Suprem amb una sentència al·lucinant. El jutge Juan Carlos Peinado, òbviament conxorxat amb PP i Vox, fa una causa general a la dona del president de govern espanyol a veure què troba. Un mecanisme judicial inventat per la Inquisició. Per a mi el titular d’una notícia d’aquest tipus hauria de ser: “El cas inventat per jutge d’extrema dreta Peinado...”, o “El jutge d’extrema dreta Manuel Marchena que va cobrar de Schola Iuris, un organisme del policia delinqüent José Manuel Vilarejo...”
Reclamo un periodisme militant. Que el periodista contrasti la informació i després que tingui un criteri ètic i una línia professional. Els periodistes quan recullen actes judicials acaben fent el joc als feixistes, que utilitzen la justícia per acabar amb els independentistes, els dirigents de Podemos o ara amb els dirigents socialistes. Sense això, el cas Watergate no existiria. Falten avui molts Xavier Vinader i Josep Maria Huertas Clavería. Ambdós van acabar a la presó per fer de bons periodistes.
