I si no fem balanç?

Quan s’acosta el final de l’any arriba el període de fer balanços. Entre els mitjans de comunicació és una pràctica habitual. Es fa amb voluntat de servei a la ciutadania per intentar recordar, de forma compactada, què ha estat i com ha estat l’any que està a punt d’acabar. Aquest fet permet, d’alguna manera, fer un punt i a part per tal d’arrencar el nou període amb aires renovats. D’aquí les felicitacions i els desitjos que tots fem pel nou any. Com en totes les coses de la vida ens ho podem mirar amb el got mig ple o mig buit. Dependrà de nosaltres mateixos, del nostre estat d’ànim i de com acostumem a agafar-nos la nostra existència. Però sense voler esgarrar l’esperit nadalenc a ningú, no sé si convindreu amb mi que, amb una mirada ampla, ens podem adonar que les coses no van bé. I ho dic en general. Quan aquests dies ens asseguren que l’habitatge s’ha convertit en una de les màximes preocupacions de la població posa de manifest que no ho estem fent bé. Quan comprovem que el poder adquisitiu de les persones és dels més baixos dels últims anys degut, principalment, a què els sous no han pujat de la forma que ho ha fet el cost de la vida vol dir que estem sembrant pobresa i grans desigualtats. Si continuem parlant del que ens envolta més enllà dels nostres límits ens adonem que el procés de violència al món va en augment i sembla que no té aturador. Aquests dies ens omplim la boca de pau i amor, però la realitat és ben diferent. Per unes hores intentarem obviar-ho, però servirà de ben poc. Serà un miratge tranquil·litzador que més endavant toparà amb el moment present. En aquest món globalitzat la nostra visió va més enllà del nostre àmbit local. És inevitable. La tecnologia apropa el procés comunicatiu fins al punt que ens fa perdre l’horitzó. Però convé no perdre la perspectiva més propera, la local, que moltes vegades ens dona la clau i l’explicació del que passa al món. No sé si hi heu pensat, però no fa pas tant de temps que les nostres vides es van paralitzar pels efectes d’una pandèmia que va posar en escac a tota la humanitat. Podríem preguntar-nos si hem après alguna cosa d’aquella experiència. Recordar-ho avui pot semblar un exercici estrany, però val la pena fer-ho. Potser per adonar-nos que cal afluixar el ritme de la màquina de la humanitat abans no sigui massa tard. Que tingueu un bon Nadal.