[Pere Alavedra, Enginyer industrial]
En acabar l’any, és bo recordar el que ens havien ensenyat als meus anys d’estudiant als Escolapis, Can Culapi per als sabadellencs, fer examen, en el món de l’empresa, fer balanç.
El passat 24 d’octubre vaig poder gaudir de l’acte de lliurament dels premis Cambra 2024, en ell, el conseller Sàmper va fer referència a un fet, que ens hi hem trobat molt sovint, quan per protocol has de cloure un acte, en què vas veient com les persones que et precedeixen van xafant una darrere l’altra totes les idees que portaves anotades. Sens dubte ho hem d’agrair, perquè ens va permetre de veure’l en la seva faceta més jovial i humana, ho dic en coneixement de causa, ja que el vaig conèixer quan ell era degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, en el meu cas, president de la Delegació del Vallès dels Enginyers Industrials, fa un munt d’anys.
Va dir una frase que trenca tots els esquemes de l’educació actual, però que beu de la cultura clàssica: “Sempre m’ha agradat el que faig, més que fer el que m’agradava”, que enllaçava perfectament amb la història dels premiats: IDP, quatre exalumnes meus, apassionats de l’enginyeria, Carles Garriga, el seu pare, un dia em digué: “Cada vegada que vegis un negoci d’èxit, recorda que va ser perquè algú va prendre una decisió valenta, l’èxit no ve de la sort, ve de la preparació i la perseverança”, en Carles fa realitat aquestes paraules, i de Grau SA, en Joan Grau, m’explicava: “L’esforç del seu besavi per aprendre a llegir i escriure, i aquesta va ser la palanca que li va permetre emancipar-se per posar la primera pedra del que avui és Grau SA”.
Tots ells tenen un mateix fil conductor: uns emprenedors. En circumstàncies diverses, fan seva la frase de Sèneca: “Allà on es creuen els teus talents i les necessitats del món, és on tens la teva oportunitat”.
Tres casos que encaixen perfectament amb la frase que diu: “El capitalisme ha estat l’únic sistema de la història en el qual la riquesa no s’ha adquirit mitjançant el saqueig, sinó mitjançant la producció, no mitjançant la força, sinó mitjançant el comerç, i ha obert el camp a l’enginy i al talent humà”. Des del liberalisme a la socialdemocràcia configuren l’espai de l’economia de mercat.
Segur que no ha estat fàcil per a cap, com també deia Eli Martínez: “El 80% de les start-ups no arriben al segon aniversari”.
He volgut prendre aquest fil per recordar que reindustrialitzar no és fàcil, no n’hi ha prou amb dir-ho, cal fer-ho!
Al llarg de l’any en els diferents articles hem vist com hi ha un consens total que és necessària la reindustrialització: des dels presidents d’Espanya i Catalunya, als ministres i consellers, a l’alcaldessa i altres membres del consistori. Si obrim la vista a les hemeroteques, veurem que també hi estan d’acord els partits de les diverses oposicions, els agents socials, tant de les patronals com dels sindicats, però tot i aquest gran consens, no ha servit per portar-hi solucions.
Com va dir-me Xavi Bombardó, per reindustrialitzar cal una tasca feixuga poc visible, però fonamental: netejar el camp, conrear-lo, adobar-lo, sense això no hi ha planta que pugui arrelar i molt menys sobreviure.
Quant de temps parlant de la finestra única? De reduir tràmits, despeses i burocràcia? De facilitar les coses i fer que passin? Conèixer les necessitats de les empreses? Fer-los costat? Donar-los suport real?
No voldria acabar aquest balanç sense un record pels afectats per la DANA, com deia Maquiavel: “Un defecte comú de les persones és no preocupar-se pel temps de tempestes durant el temps de bonança”.
La desgràcia la gestionaran els polítics, és evident que l’Estat no els deixarà sols, però els que els donarem ajut, suport i la nostra total solidaritat serem els milions d’espanyols amb els nostres impostos, per poder fer front a la situació i superar les pèrdues materials de tota mena. Les humanes són irreemplaçables.
Aprofitem per exigir eficiència en la reparació de les destrosses, tot demanant a la nostra societat que sigui humil per admetre els seus errors, intel·ligent per aprendre d’ells, i madura per corregir-los.
Aprofito per reiterar el compromís, espero que sigui compartit pels lectors, i per l’editor del Diari de Sabadell, l’any vinent, de continuar estudiant les necessitats per la reindustrialització.
Tot desitjant-vos un bon Nadal i bon 2025.
