Aquests dies es parla molt dels errors d’ERC. Però molt, molt. És sorprenent que el primer partit parlamentari netament independentista de Catalunya rebi tantes bastonades per “ser poc independentista”. Sense ERC, no hauríem viscut mai la revolta catalana del 2017. Com que dels errors d’ERC ja en parla tothom, parlaré dels errors de CiU i de Junts. Els errors de CiU, de tants evidents, em fa mandra escriu-los. Pujol tenia diners negres a l’estranger sense tributar, el cas Palau, el cas 3%, la Fundació CatDem, els escàndols de la família que no haguessin estat possibles sense la seva col·laboració, el cas ITV, etc. I la sentència judicial contra UDC per corrupció. Tant CDC com UDC es van autoliquidar. Déu-n’hi-do els “errors”. A ERC no hi ha res comparable. Uns cartells i un ninot.
I Junts? Un cop s’autodestrueix CiU, paral·lelament fa una fugida endavant de passar a ser un partit del règim del 78 a un partit disruptiu independentista. I, és clar, comença a funcionar la màquina de destrucció massiva del Deep State espanyol. Antoni Castellà d’UDC, el que va augmentar un 66% les matrícules universitàries, s’ha reciclat en tot moment i ha aconseguit ser diputat des del 1999. L’endemà del congrés de Junts fa unes declaracions dient que, de fet, a Junts hi cap gent no independentista. Això després d’un congrés en què Puigdemont diu que ells són els únics independentistes i que a Madrid no hi ha de fer res, però fan president Pedro Sánchez. Junts ara és controlat totalment pels antics convergents que ens volen fer creure que Puigdemont, Turull, Rull o Trias no tenen res a veure amb CiU.
Em sembla que sense Puigdemont Junts passarà a ser un partit com CiU, però amb només 15 diputats. Em pregunto: què li devem els independentistes a Repsol per pretendre que el govern espanyol li tregui l’impost especial? Que contamini molt els és igual? És lògic, és un partit de dretes, però com poden afavorir una empresa de Criteria, La Caixa, que encara té la seu a Alacant? Molt patriòtic no ho sembla. Però, a més, deien que ERC no sabia negociar i que ells cobraven per avançat. Fan la llei d’amnistia i encara no ha tingut efectes sobre el mateix Puigdemont. També cobraven per avançat el català a les institucions europees i encara esperem.
En fi, en realitat han arribat al mateix realisme que anys enrere ja havia arribat a ERC aconseguint notòries victòries. Al darrer congrés la vella guàrdia convergent s’han fet els amos de Junts. Ara es veu clarament que la seva deriva esquerrana lligada a la revolta era impostada. Una cosa que la gent va percebre. Si s’oposen a les demandes populars més sentides com les mesures per l’habitatge, les condicions laborals i les grans empreses, tindran un gran cost al seu moment. I ara Puigdemont anuncia que Sánchez s’autoimposi una moció de confiança. I, és clar, els han dit immediatament que no. Vaja, gran iniciativa. Són dies d’interregne. Veurem què passa...
