[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC]
Ara, per fi, i gràcies a l’enorme manifestació de joves, apareix el problema de l’habitatge en primera línia. La reacció de la gent de dretes catalana ha estat brutal, demostra que la lluita de classes existeix. Un dels arguments de la reacció catalana és que hi ha iaies amb pensions baixes que llogant un pis arrodoneixen els seus ingressos.
Anem a pams. Primer, si hi ha iaies amb pensions massa baixes, el que hauríem de fer és lluitar per augmentar-les. Segon. Aquestes iaies que ingressen diners per lloguers de pisos tenen uns ingressos el doble (abans de rebre el lloguer) dels que estan de lloguer (abans de pagar el lloguer). Tercer, només un 6% dels ciutadans reben ingressos per lloguer de pisos, si cal, donem-los avantatges fiscals, a l’altre 94% no. Els de dretes diuen que els Comuns van entrar a l’ajuntament fa nou anys i la cosa està molt pitjor ara. I tenen raó. No expliquen, però que tots els poders fàctics, bancs, constructores, hotelers, partits de dretes i multinacionals de tota mena com Airbnb van fer tota mena de maniobres legals i no legals per desestabilitzar l’ajuntament. Vam comptar amb l’ajuda inestimable de jutges que van allargar fins a l’infinit causes inventades. Els Comuns tenien raó amb l’habitatge, el turisme i amb voler treure els cotxes dels carrers.
El problema dels Comuns és que no van entendre el que és el municipalisme. Creien que des de l’ajuntament, des dels ajuntaments, es podrien resoldre els problemes. I no es van plantejar seriosament assaltar el Palau de la Generalitat. Sempre els ha semblat un trofeu menor. Pactar amb Maragall el 2019 i no amb Valls hauria ajudat. I sense Generalitat i sense Govern no es pot arreglar el problema de l’habitatge. Aznar va liberalitzar les polítiques de sòl, i va provocar una brutal bombolla immobiliària.
A primer d’econòmiques s’explica que si en una cosa el mercat no funciona gens és en l’habitatge. Ni oferta, ni demanda. Hi havia una oferta brutal, fins a tal punt que es va construir més a Espanya que a Alemanya, França i Anglaterra junts, i ningú podia comprar-los. I a sobre va crear una crisi econòmica i bancària de dimensions colossals que hem pagat els de baix.
Per què no s’han fet pisos de lloguer social? Primer, perquè els bancs, que són els que manen, no ho volen. En segon lloc, perquè les institucions no s’atreveixen a gestionar un parc d’habitatges públics de lloguer social. I, en tercer lloc, perquè a les ciutats i països on en tenen el 20%, el 25% o el 30% han tingut durant molts decennis polítiques socialistes (és a dir, anticapitalistes, socialistes de veritat, no el que avui entenem per socialistes) tan potents i populars que la dreta fins als anys setanta no es van atrevir a qüestionar. Sense posar els bancs al lloc que els correspon, les polítiques d’habitatge són impossibles. Que tinguem un percentatge de l’1,5% d’habitatge social és el gran fracàs de la democràcia i el gran èxit dels bancs. Els joves protesten amb raó. La resposta a aquest crit d’auxili és molt decebedora. Algun dia les institucions democràtiques escoltaran els joves i hi faran alguna cosa?
