[Joan Mena, Portaveu de Sabadell En Comú Podem]
La tragèdia que es va produir el 29 d’octubre a València i Albacete no ha estat un accident de la natura, sinó una clara conseqüència del canvi climàtic que està generant un escalfament global que afecta, de forma molt especial, la mar Mediterrània. La solidaritat i l’acompanyament amb les milers de persones afectades ha de ser una obligació política i moral de les administracions públiques. La prioritat no podia ser una altra que salvar el màxim de vides humanes, recuperar la normalitat a les poblacions de l’Horta Sud de València i treballar per reactivar les zones més afectades.
Però no ens podem quedar aquí, toca també fer una reflexió en forma d’autocrítica sobre un model capitalista que ha promogut construir sense sentit comú i permetre usos urbanístics que no són els més adequats en zones d’alt risc d’inundabilitat. A Sabadell no som aliens a aquestes situacions. Amb moltíssimes diferències, la nostra ciutat va viure l’any 1962 a l’entorn del riu Ripoll una riuada històrica que va provocar la mort de gairebé 900 persones al conjunt del Vallès Occidental. Hem d’aprendre de les lliçons històriques per preparar-nos de cara a un futur en què deixem una planificació urbanística que sigui compatible amb la seguretat de les persones, i més encara en un moment de canvi climàtic com el que estem vivint.
Després de la DANA a València, del govern de la Generalitat del president Illa i la consellera Paneque, de forma molt encertada, van anunciar una partida de 20 milions d’euros per actualitzar el mapa de zones d’alt risc d’inundabilitat que tenim a Catalunya. Es tracta d’això: planificar una cartografia detallada d’aquestes zones per adequar-les, també urbanísticament, a les necessitats actuals. Malauradament, el govern de Marta Farrés no ha volgut escoltar el govern de la Generalitat. Des d’En Comú Podem vam presentar a l’últim ple una moció per suspendre la tramitació de la modificació d’usos que el govern del PSC i Junts per Sabadell ha tirat endavant. Una modificació d’usos que permetrà que a l’entorn del riu es puguin instal·lar gimnasos, restauració, oci diürn o emmagatzematge no logístic, entre d’altres. En Comú Podem no compartim aquesta proposta perquè entenem que el que necessita el riu Ripoll és un procés de renaturalització, ja que es tracta d’un entorn natural privilegiat a la ciutat, i ha de seguir sent això.
Però més enllà de no compartir la proposta i tenint clar que la correlació de forces a l’actual consistori, amb una majoria requeteabsoluta del PSC i Junts, el que demanàvem era que el govern local esperés a les conclusions dels nous informes d’inundabilitat anunciats pel govern Illa abans de prendre decisions sobre què ha de passar al riu Ripoll. Si de debò volem fer bé les coses, cal que l’administració competent (en aquest cas, la Generalitat de Catalunya) determini les zones inundables que tenim a la ciutat i, amb aquesta actualització, determinar si és compatible ubicar determinats usos en espais que es poden inundar.
Ara toquen fets i no paraules. La lluita contra el canvi climàtic no es pot quedar en paraules benintencionades. O aturem un creixement invasiu amb els nostres espais naturals o continuarem vivint episodis que són clarament conseqüència del canvi climàtic. Ja sabem quin és el model de societat que proposa Junts per Catalunya, i no ens sorprèn; el que lamentem és que el PSC no tingui clar que, també en l’àmbit local, podem fer actuacions que fomentin la lluita contra el canvi climàtic.
