[Manel Camps Bosser, Periodista]
"Avancem?”, ens pregunta cada dia el BBVA per terra, mar i aire, a través dels principals mitjans de comunicació de casa nostra i de manera repetitiva i insistent. Només perquè s’acabi d’una vegada aquesta ‘gota malaia’ publicitària, seria bo que la qüestió de fons es resolgués aviat. S’han entossudit a voler convèncer els accionistes del Sabadell de la bondat de la seva opa hostil i no paren. Bondat i hostilitat, pastanaga i pal tot alhora. Aquesta manera de fer contradictòria no transmet gaire confiança que diguem, més aviat tot el contrari. Com a targeta de presentació fa més por que goig i tampoc no s’avé gens amb el tarannà i la cultura del Banc Sabadell, perquè mai, mai, en cap de la llarga llista d’operacions corporatives que ha fet, ha actuat amb hostilitat envers ningú. Sempre ha buscat l’acord i la conveniència mútua. I si no ha estat possible assolir l’entesa, l’operació no s’ha fet.
El BBVA, en canvi, no té pas manies. Sap que és una operació que l’ajudarà a equilibrar el balanç i que prestigiarà la gestió dels seus dirigents i va a totes. Amb l’arrogància de qui se sent superior, vol fer realitat tant sí com no allò del “bueno, bonito y barato”, o sigui, quedar-se un banc bo, ben gestionat i atractiu per la rendibilitat que ofereix avui i que pot oferir en el futur com el Sabadell, pagant-ne molt menys del que val objectivament. A l’accionista del Sabadell aquest tracte no li interessa gens, perquè tal com està plantejat hi sortirà perdent. I també com a client, perquè si desapareix el Sabadell, perdrà la proximitat i el bon servei que rep i tindrà menys bancs per triar. Si el BBVA aconsegueix fer-se amb el BS, eliminarà el seu principal competidor en el negoci de les pimes i els autònoms i assolirà un quasi monopoli que afectarà tant les empreses com els professionals. Farà i desfarà com voldrà. Per tant, ni com a accionistes ni com a clients no sembla pas que els del Sabadell hagin d’avançar gaire amb aquesta operació.
Altrament, hi ha molts accionistes i clients del Sabadell –els més tradicionals sobretot–, que, més enllà d’altres consideracions, tenen també un vincle emocional amb l’entitat que és molt important. Podríem dir que senten els colors i que s’hi senten molt identificats, per motius diversos: històrics, familiars, pragmàtics, ètics, culturals, idiosincràtics. Això fa que en el cas d’aquesta opa impertinent del BBVA no només estigui en joc una valoració més o menys ajustada de l’acció, sinó també alguna cosa més intangible i difícil de valorar, però igualment determinant a l’hora de prendre una decisió. No només es tracta de números freds, sinó també de sensibilitats i sentiments arrelats, sovint massa fàcilment menystinguts pels analistes i macquinseys de torn.
És per això precisament que a molts accionistes del Sabadell no els deu pas semblar un bon currículum d’empresa que l’últim president i diversos alts directius del BBVA i el mateix banc hagin estat imputats i estiguin pendents de judici per presumptes delictes d’espionatge amb el famós comissari Villarejo i en altres infraccions també presumptes d’administració deslleial. No hi estan acostumats, perquè el currículum del Sabadell és impecable, sense màcula. I tampoc no els deu fer gaire gràcia que el balanç consolidat del BBVA depengui tant de Llatinoamèrica i de Turquia o haver-se d’integrar sense ganes en una entitat radicada a Bilbao i dirigida des de Madrid per un executiu de Salamanca i un altre de Trebisonda (Turquia). No crec que cap d’aquestes dues coses les considerin tampoc un avenç, sinó que més aviat els deu provocar una certa malfiança.
