Els incendis s’apaguen a l’hivern

[Josep Mercadé, periodista] Segur que heu sentit alguna vegada aquesta afirmació. En essència vol dir fer les coses amb criteri i planificades per tal d’evitar patir els efectes del foc quan ja és irreversible. Parlar d’incendis forestals quan acabem de passar un episodi com la DANA pot semblar una mica fora de lloc. I també quan veiem que la sequera ha quedat una mica apaivagada pels darrers generosos episodis de pluges que han deixat els camps de la nostra comarca amb un verd primaveral que fa goig de veure. No obstant aquest bri d’optimisme, cal no deixar-nos entabanar per les aparences, no oblidar que els efectes del canvi climàtic són ben visibles, i que cal actuar amb contundència. Tot això, malgrat que la cimera del clima de Bakú hagi acabat amb gran desencís dels països menys desenvolupats que veuen desateses les seves peticions de més recursos per fer front a la crisi climàtica. Si parlo dels incendis és perquè acabo d’assistir a una xerrada de Marc Castellnou, enginyer forestal i comandant d’incident forestal tipus 1. Un bomber català que és autoritat mundial en incendis forestals. El seu discurs és tan clar com provocador per part d’aquells que no combreguen amb les dràstiques mesures que proposa per tal de fer front a tot allò que ens ve a sobre a conseqüència del canvi climàtic. Planteja com a imprescindible la gestió del territori forestal, que a Catalunya arriba al 71% de la superfície. L’increment dels darrers anys és fruit de l’abandonament agrícola. Ara cal afegir-hi el canvi climàtic. Reduir la superfície forestal de Catalunya topa precisament amb la pressió del món urbà. Però Castellnou adverteix que la capacitat d’extinció dels bombers està arribant al límit i si no es fa aquesta gestió del bosc no serà possible apagar aquests incendis de nova generació cada cop més habituals. Per això, cal renovar les superfícies boscoses per adaptar-les a la manca de recursos hídrics per alimentar tots els arbres. Des del punt de vista urbà metropolità, la pèrdua de massa boscosa no encaixa gens bé entre la població. Aquest 9 de desembre farà deu anys de la ventada que va eliminar, de cop, 45.000 arbres del bosc de Can Deu. Veure bona part del bosc arrasat va provocar molta tristesa als sabadellencs. La realitat és que aquell pulmó verd havia envellit molt tot i la gestió que s’hi fa. Després d’aquella desgràcia, el nou bosc que està creixent segurament s’adaptarà a les noves circumstàncies. D’aquesta manera potser sí que tindrem bosc per a les generacions futures.