[Gabriel Fernàndez, candidat a la vicepresidència d’ERC per Foc Nou]
Benvolgut lector, tal com segurament deus saber, soc dels qui pensen que és bo —i més quan ets un representant electe, com és el meu cas— parlar sempre de manera clara, perquè en això radiquen l’honestedat i el fet de ser digne de confiança. I, tal com segurament també deus saber, el 30 de novembre els militants d’ERC tenim a les mans el futur del partit i, en bona part, també, del país: la diada electoral del 30è Congrés Nacional.
Després de la consulta a la militància sobre la investidura de Salvador Illa, en la qual vaig defensar públicament el “no”, vaig prendre una decisió: buscar companys de partit del mateix parer, els que formen part del 45% que hi vam esmenar amb claredat l’estratègia de la direcció actual, i, també, militants que entenen que l’actual cicle de tretze anys s’ha acabat i que cal engegar una nova etapa il·lusionant i guanyadora.
Perquè les dues candidatures que s’havien constituït fins aquell moment representen, des del meu punt de vista, una etapa esgotada que ens ha portat a patacades electorals elecció rere elecció, tal com tots hem pogut comprovar en aquests últims anys.
I per això vam constituir Foc Nou, una candidatura que és l’única alternativa real, la llista del canvi i de la independència, i que encapçalen l’Helena Solà (la primera dona que, en 93 anys, aspira a la presidència d’ERC) i l’Alfred Bosch com a candidat a secretari general. Per recuperar la confiança perduda de milers de ciutadans, cal fer foc nou i canviar el partit en tres aspectes clau:
1. Un nou discurs. Foc Nou és el retorn a les arrels que moltíssima gent sent que hem abandonat. Que Esquerra torni a ser Esquerra, que torni a ser reconeixible recuperant els principis i valors de sempre. Que torni a ser guanyadora: nítidament independentista, clarament d’esquerres, indubtablement honesta. Cal posar fi a la deriva autonomista, a la subordinació actual al PSOE i a les males pràctiques. Convé oferir un discurs madur, èpic i valent que prioritzi la construcció nacional i l’anàlisi de classe sense complexos ni pors, amb solucions reals i efectives, sense eufemismes infantiloides i buits, amb visió de Països Catalans i amb la llengua com a nervi.
2. Una nova estratègia. Foc Nou és l’única candidatura del congrés que proposa a la militància un cop de timó estratègic. Les dues llistes oficialistes representen el “sí” a Illa i la continuïtat de la subordinació al PSOE; nosaltres som els del “no”, que vam expressar en públic i quan tocava. I sabem que podem i volem reconstruir confiances i aliances amb els altres actors de l’independentisme per tancar l’etapa actual i obrir-ne una de nova. I volem, també, recosir el partit de portes endins perquè tenim capacitat de diàleg amb tothom: la nostra diferència no és personal ni contra ningú; és d’estratègia, de formes i de visió política.
3. Un nou equip. Per fer foc nou, cal, lògicament, una nova direcció. Saba nova, essencialment municipalista i preparada per assumir els reptes del nou temps que obrirem, amb experiències professionals de dins i de fora de la política. Això últim no és menor: és una qüestió important i sana, però, malauradament, escasseja entre els líders polítics del país. Ni un sol dels nostres candidats forma part de l’executiva actual: zero. En canvi, dos terços dels dirigents actuals, 17 persones, es reparteixen a parts iguals entre les dues candidatures oficialistes. Cal canviar de debò la direcció actual, ens hi juguem la credibilitat. Alhora, hem d’obrir generosament els espais del partit perquè ningú visqui ni purgues ni condemnes a l’ostracisme, perquè tothom és necessari i valuós.
Per això, el 30 de novembre, com molts militants d’ERC, votaré Foc Nou: per impulsar un canvi il·lusionador i esperançador, no només per al partit, sinó per al conjunt del país i per a la seva gent. I si milites a ERC, et demano que ens facis confiança.
