[Joan Llonch i Andreu, professor del departament d’Empresa de la UAB i exvicepresident de Banc Sabadell]
A Espanya les pimes són fonamentals per a l’economia del país, ja que representen al voltant del 72% de l’ocupació i el 62% del valor afegit. Si bé l’accés de les pimes a fonts financeres és essencial perquè puguin néixer, créixer i innovar, les pimes s’enfronten habitualment a dures restriccions creditícies, ja que són més opaques que les grans empreses, i com que tenen processos i organitzacions més informals, això empitjora l’opacitat i planteja obstacles i riscos addicionals per a l’obtenció de crèdits. En aquest context, l’enfocament més adequat per recopilar informació sobre les pimes és el préstec relacional, en el qual l’empresa i el banc entaulen una relació a llarg termini. Aquesta relació assegura, d’una banda, l’accés de l’empresa al crèdit, i, de l’altra, l’accés del banc a informació sobre aquesta empresa. Els préstecs relacionals permeten superar l’opacitat, ja que es basen en informació tova, recopilada pel gestor del banc a través de contactes continus, personalitzats i directes amb l’empresa.El Sabadell és un banc molt especialitzat en pimes, que ha aplicat de forma habitual l’enfocament relacional. Actualment, una de cada dues pimes catalanes, i una de cada tres espanyoles treballen amb aquest banc. En el cas que l’opa de BBVA acabi prosperant, les pimes que només treballin amb el Sabadell es trobaran que el seu banc passarà a ser el BBVA. Segons la literatura acadèmica, per als bancs grans és més difícil participar en préstecs relacionals, ja que són menys capaços de processar informació tova. A més, els resulta més complicat quantificar i transmetre aquest tipus d’informació a través de canals de comunicació molt formalitzats, propis de les institucions financeres grans i complexes. D’altra banda, la literatura acadèmica sosté que el poder de mercat s’associa amb nivells més baixos d’inversió en pimes. Atès que BBVA és un banc molt més gran que Sabadell, tindrà més poder de mercat, i a causa d’això és possible que retalli les línies a les pimes. Per fer front a aquesta situació, les pimes podrien recórrer a altres entitats financeres, tot i que, segons Analistas Financieros Internacionales, les probabilitats per a una pime d’aconseguir un crèdit amb un banc amb el qual no existeix una relació prèvia es redueixen a menys de la meitat.
En el cas que la pime treballi amb Sabadell i BBVA, la fusió comportarà segurament una retallada de les línies de finançament per part de BBVA, per tal de reduir la concentració de riscos. D’altra banda, la teoria sosté que els processos de concentració bancària són positius per garantir l’estabilitat financera, però si aquesta concentració disminueix significativament la competència, provoca un increment de les restriccions de finançament per a les pimes. En aquest sentit, PIMEC ha estimat que la reducció de crèdit podria ser d’uns 54.000 milions d’euros, és a dir, un 30% del crèdit concedit actualment pel Sabadell. Per tant, les pimes que no treballin ni amb Sabadell ni amb BBVA també sortiran perjudicades per la concentració. A més, la disminució de la competència comportarà sens dubte un augment dels preus del crèdit, que resultarà molt perjudicial per a la competitivitat de les pimes espanyoles, atès que, segons CEPYME, el tipus mitjà que paguen actualment és més baix que la mitjana de l’eurozona. Ben segur, ara que el procés es troba en l’anomenada fase 2, la CNMC tindrà en molt en compte aquestes consideracions a l’hora d’analitzar les conseqüències de l’opa de BBVA sobre Banc Sabadell.
