Les botigues tenen futur?

Josep Mercadé, Periodista Comencen els preparatius per al període de l’any més comercial. El punt d’inici el marcarà el Black Friday. Aquesta campanya és tot un repte per als comerços grans, però també per a les botigues petites que han de fer front a les noves tendències de consum. I, enmig de tot plegat, els comerços virtuals que faciliten les compres, però que desvirtuen el concepte més clàssic d’anar a comprar. El que dissabte explicava el reportatge del Diari sobre el petit comerç de la Concòrdia és una realitat que es pot estendre a moltes ciutats. La crisi comercial és un fenomen tan clar com el despoblament rural. El degoteig de tancaments d’establiments no fa més que evidenciar un canvi de costums que cal assumir-lo intentant canviar d’estratègia. La desertització comercial modifica la fesomia de les ciutats i pobles petits. Per revertir-ho tenen molt a veure, també, les accions dels ajuntaments. Fixem-nos que quan arriben aquestes dates, una de les iniciatives que més omple d’enveja a moltes alcaldies és la de la ciutat de Vigo i els milions de llums de Nadal instal·lats. Es pot criticar el consumisme desfermat que desprèn aquesta acció, però no se li pot negar que reporta beneficis. Davant del tancament d’establiments, molts comerços tradicionals, els de tota la vida, plategen sobretot resistir fins que puguin. Però en realitat cal passar a l’acció i això té molt a veure amb el relleu generacional. Aquest és l’altre problema, és difícil traspassar una activitat perquè se’n facin càrrec persones més joves que, segurament, podran donar un nou impuls al negoci. Conec algun cas de botiguers que han decidit deixar l’activitat, però que han intentat que el seu projecte tingui continuïtat. Aleshores, quan ho agafa una altra persona, les ganes de tirar endavant i les noves idees ofereixen més possibilitats d’èxit. També he viscut aquesta situació al món rural. El municipi de Sant Guim de Freixenet, amb 1.300 habitants, estava a punt de quedar-se sense forner. El pare, amb 73 anys, es volia jubilar, però li sabia greu deixar el poble sense forn. Un fill, graduat en Educació Física, però coneixedor de l’ofici de forner, decideix agafar el relleu. El resultat és que el poble li reconeix l’esforç. Les millores introduïdes als vells i als nous productes fa que el negoci incrementi l’activitat. No sempre és fàcil aconseguir un bon encaix. Hi ha molts condicionants. El principal pot ser l’econòmic. Per això cal que des dels poders públics es puguin oferir més ajuts a aquells que volen agafar el relleu d’una activitat comercial. El benefici serà per a tothom.