[Josep Gisbert, Periodista]
La via pública fa temps que compta amb un nou usuari. Més que un usuari, un ocupant. I un ocupant, a més, especialment molest, que fins ara ha aconseguit importunar tota la resta d’usuaris de l’espai públic, vagin a peu o motoritzats. Es tracta del patinet elèctric, que fa la guitza tant als vianants que caminen per les voreres com als vehicles de quatre rodes que transiten per l’asfalt.
El perill no és el patinet elèctric en si, sinó l’ús que en fa qui el porta. Aquí és on rau el problema, sobretot perquè la majoria dels qui el fan servir sembla que s’hagin proposat deixar enrere els ciclistes que quan circulen per la ciutat se salten totes les normes i fer-los bons. Per un que va amb casc, llums, armilla reflectant, a velocitat moderada i pel carril bici de manera prudent, la resta s’ha convertit en un autèntic maldecap per a tothom. Les dues morts recents que hi ha hagut a Barcelona i Mataró no fan més que corroborar-ho, amb l’agreujant que en el cas de l’accident de la capital del Maresme el patinet circulava per una via no permesa i la seva imprudència va provocar també la mort d’un motorista.
Els carrers de Sabadell n’estan plens, de patinets elèctrics, i els qui els condueixen, si més no la majoria, són efectivament un perill en potència. A part de no dur casc ni llums, circulen com bojos a velocitats desorbitades pel que és l’aparell, se salten els semàfors, no respecten els passos de vianants, avancen per on els sembla, pugen a la vorera quan no poden continuar pel mig del carrer, van contra direcció, parlen pel mòbil i moltes vegades, cada cop amb més freqüència, en un sol patinet hi van dues persones, circumstància que augmenta exponencialment els riscos. I tot això fa l’efecte que ho facin amb total impunitat, com si no hi hagués cap autoritat que els pogués cridar mai l’atenció. Al seu costat els biciclistes que a la ciutat també es comporten de forma incívica aviat semblaran conductors modèlics. Però de moment tot s’assembla més a la llei de la selva.
No hi ha dubte que en certs aspectes el patinet elèctric ha revolucionat el transport particular dintre de les ciutats. És relativament ràpid, no l’afecten els embussos, no necessita aparcament, és fàcil de guardar quan s’arriba a lloc i, sobretot, és econòmic. Ara bé, tot això no és eximent perquè tot el que envolta aquest món sigui una mena de campi qui pugui. Fa uns quants dies la Policia Municipal informava dels resultats de la campanya de control dels vehicles de mobilitat personal —que és així com l’administració pública anomena els patinets elèctrics— i ho feia amb unes xifres gens falagueres. En una sola setmana havia imposat 76 denúncies a usuaris de patinets elèctrics per infringir la normativa i des de l’inici de l’any 2024, fins a finals d’octubre, les denúncies s’havien enfilat fins a les 771, un 10% més en comparació amb el mateix període del 2023. Pel que sembla, encara es tracta de poques denúncies perquè els usuaris prenguin consciència que no poden procedir com ho fan i que han de canviar radicalment. De moment, doncs, els efectes són escassos i els comportaments incívics per part d’aquest col·lectiu no paren de créixer.
És urgent que hi hagi una regulació específica d’aquest sector per evitar mals majors abans que no sigui massa tard. I si no ho fa cap administració superior —la Generalitat o l’Estat—, potser s’hauria de plantejar fer-ho el mateix Ajuntament de Sabadell. El patinet elèctric no deixa de ser un vehicle motoritzat, i com a tal hauria de ser considerat, amb sancions severes per als qui no compleixin les normes i amb l’obligatorietat, per exemple, de posseir una assegurança que cobreixi la responsabilitat civil en cas de danys a tercers a la vista dels accidents que cada dia van en augment. L’objectiu ha de ser acabar amb la impunitat dels patinets elèctrics.
