[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC]
Ara que la dreta democràtica ha fracassat al món occidental, resulta que tothom fot la culpa a l’esquerra. Perdoneu, però si la dreta democràtica ha desaparegut o està a punt de desaparèixer de tot arreu, no deu ser culpa nostra, no? A França hi va haver durant decennis una dreta gaullista que era òbviament profundament antifeixista i democràtica. A Anglaterra el partit conservador i Churchill tenia molts defectes, però va haver d’enfrontar-se al feixisme en primera línia. A Itàlia la Democràcia Cristiana partia de l’humanisme cristià, i volien, a la seva manera, el benestar de la gent. A Alemanya tot és molt complicat, però la Unió Demòcrata Cristiana d’Alemanya (CDU) mai ha qüestionat la participació dels obrers en la cogestió de les grans empreses. (Codeterminació, Mitbestimmugsgesetz).
A l’inici de l’europeisme, juntament amb socialistes i comunistes, hi havia una molt potent participació de les dretes europees i van arribar a redactar i firmar uns textos humanistes que ja els voldríem ara, com les Conclusions i recomanacions adoptades al míting inaugural del Consell Internacional del Moviment Europeu, de l’any 1949, i la Carta federalista, del 1964. Ara tenim extrema dreta governant a Itàlia, un partit conservador embogit a la Gran Bretanya, una Unió Demòcrata Cristiana d’Alemanya (CDU) feble a punt de ser reemplaçada per Alternativa per Alemanya (AfD), un PP i Vox embravits a Espanya, un primer ministre a França amb el 5% dels diputats amb el suport de Marine Le Pen, que el té a les seves mans i amb una dreta gaullista desapareguda. Trump s’ha quedat un desfigurat Partit Republicà que és avui una proposta sinistra.
Antigament, la dreta tenia límits, per exemple, demostrar que el poble vivia millor a occident que a l’URSS. A més, des de sempre, la dreta era conservadora i feia gala de ser tecnòcrata. Amb el neoliberalisme, la dreta va començar a ser fonamentalista (del mercat) en expressió de Joseph Stiglitz i això comportava indefectiblement anar a autoritarisme. De la dreta de tota la vida no queda res de res, han fracassat absolutament, de primer agafant parts del discurs feixista i després apuntant-s’hi amb entusiasme. El més fotut és que no són gens conscients que tenen un problema i que estan defensant idees que van combatre amb centenars de milers de morts de compatriotes americans, anglesos, francesos o italians.
La mutació de la dreta occidental és un canvi de paradigma impressionant que trenca amb una tradició de dos-cents anys. No hi ha ni un seminari en què les dretes reflexionin sobre la seva liquidació. És corprenedor, sobretot pel perill que comencem a córrer tots plegats. Fins i tot el perill de posar fi a la vida a la Terra. Aquesta és la raó per la qual Elon Musk, mà dreta de Trump, vulgui viure a Mart o altres multimilionaris vulguin viure en castells feudals autosuficients al mig del desert. Com ens diu Douglas Rushkoff, el que més preocupa als superrics és si els vigilants de les seves fortaleses es giraran contra ells i els liquidaran.
