Professionals de la política

Accedir a un càrrec de representació política comporta una sèrie de responsabilitats que no sempre en són conscients els que decideixen dedicar una part de la seva vida a una institució pública. Es parla molt de professionals de la política per referir-se a aquelles persones que aprofiten el càrrec per deixar de banda la seva anterior vida laboral. Però, com en tot, cal diferenciar entre els que s’hi posen amb voluntat de servei i els que cerquen viure del càrrec. La llàstima és que els fets confirmen que n’hi ha molts que busquen aprofitar-se de la situació. També cal diferenciar entre ser un professional de la política i tenir capacitat per desenvolupar el càrrec pel qual una persona ha estat elegida. Allò que aquests dies està en boca de tothom i que es diu capacitat de gestió. Precisament, les massives manifestacions a València han estat per criticar la gestió i demanar la dimissió del president de la Generalitat Valenciana per la manca de capacitat per gestionar aquesta tragèdia. Demanar al representant polític de torn unes determinades capacitats resulta complicat. En l’àmbit municipal, exigir a un regidor, regidora, alcalde o alcaldessa habilitats per afrontar determinades situacions no sempre és fàcil que es compleixi. En principi, les persones que accedeixen als càrrecs electes tenen la formació que tenen i no sempre el seu currículum s’ajusta al que els veïns i veïnes voldrien. L’experiència en el càrrec i, sobretot, un bon assessorament professional és el que els pot resoldre amb sort la papereta en moments complicats. Recordo que en el primer govern de l’alcalde Antoni Farrés algú havia criticat que entre el seu equip hi hagués paletes menystenint la seva capacitat personal per fer coses a favor del municipi. Sí, eren altres temps, tot just començava la democràcia recuperada, hi havia molta feina a fer, i prevalia més la il·lusió que la mateixa capacitat de les persones que ocupaven aquells càrrecs. Tot i que avui és diferent, als polítics els demanem saber de tot i que siguin honestos, ja que la corrupció malbarata la seva credibilitat. La dedicació i la retribució econòmica condiciona la professionalitat en la política. Aquesta és una realitat als municipis grans i amb àmplies representacions polítiques. Però als pobles petits, en canvi, la situació és ben diferent. Com a molt és l’alcalde el que manté aquesta dedicació exclusiva. La resta de membres del consistori més aviat fan voluntariat. Ara bé, la percepció de molta gent és que també són professionals i els demanen unes capacitats que generalment no tenen. Per això a vegades costa tant fer llistes.