Ens hem cregut que som ves a saber què pel fet de tenir un mòbil o un ordinador. Som només dones i homes de l’edat de pedra amb Internet. A més, vull dir ben alt: ningú es farà d’esquerres militant mirant pantalles. L’antifranquisme es feia per telèfon i no hi ha tesis doctorals sobre els telèfons i l’antifranquisme. L’única manera de combatre l’alienació postmoderna del neoliberalisme i el trumpisme és aconseguir l’autoconsciència que dona l’estudi, la lectura, l’organització i la cultura per aconseguir l’autonomia moral.
I en l’esfera col·lectiva, com deia Eric Hobsbawm molt encertadament, “hem de construir sobre els fonaments del passat, però la construcció ha de ser nova”. Proposo una idea radical: “Un mètode de transició al socialisme que combini la lluita parlamentària amb la mobilització popular en totes les seves formes, creant òrgans democràtics de poder de base (cooperatives, associacions de veïns, comitès de pobles, barris, etc.) que busquin l’aprofundiment del concepte de democràcia mitjançant la superació del caràcter formal que les llibertats polítiques tenen en l’estat capitalista.”
És el que proposava... el XXVII Congrés del 1976 del PSOE! Just en aquells dies (1976-1977) que es genera un gran desencant a la societat i molt més acarnissadament en els joves i especialment a la Joventut Comunista de Catalunya agreujat amb l’entrada brutal de l’heroïna. Tinc un amic, Quim Fradera, que ens va dir: passem de mobilitzar de 20.000 joves (Festival de Pobles d’Espanya a Sabadell) en 20.000 joves i de 1.000 en 1.000 (Míting de la JCC a La Faràndula, abans de la legalització) a una etapa de mobilitzar de dos en dos o de quatre en quatre. Hem de tornar a aquesta idea. L’esquerra ara té un vot envellit i uns militants envellits.
Probablement, el conjunt de partits tenen avui una quarta part dels militants en la clandestinitat. Hi ha una evidència i és que falta militància: política, sindical, associativa, periodística. Per què no hi ha militància? Els posmos argüeixen tota mena d’excuses, per exemple, que la gent no té temps, quan veuen pantalles set hores al dia. O perquè la gent ara no vol, perquè està en altres coses... Molt bé. Però molt bé no ens va sense militància. Falta cultura i tornar a posar la cultura al centre del debat sobre les prioritats polítiques d’esquerres. Cal tornar a dir que la cultura és bona en si mateixa com ho feien els obreristes republicans socialistes del segle XIX.
Que hi ha gent amb molta cultura que es fan nazis? Sí, i què? No ens despistem. Com deia El Federal de Sabadell, 2 de maig del 1931: “Per damunt de tot, cultura. Res no quedarà de l’esforç cívic dels nostres dies sense la pressió d’un ambient que ens porti a tots pels camins més càlids de la intel·ligència”. I una darrera cosa, l’esquerra és molt superior moralment a la dreta i el que passa aquests dies és la gran crisi de la dreta tradicional, que ha mort i el que queda ha embogit. En parlarem un altre dia.
