[Per Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC]
L’Assemblea de Catalunya (AC) es funda el 7 de novembre del 1971 a l’Església de Sant Agustí de Barcelona, el 28 d’octubre del 1973 detenen 113 membres de l’AC a l’església de Santa Maria Mitjancera i el 8 de setembre del 1974 es reuneix a Sabadell l’AC, en què es detenen, en un gran desplegament policial, 67 persones a les Escolàpies. En aquest context en què es torturava i s’afusellava antifranquistes, es fan les primeres reunions per constituir l’Assemblea Democràtica de Sabadell (ADS) el març del 1974 a la parròquia de La Puríssima, i un mes i mig després de les 67 detencions, es funda l’ADS el diumenge de 27 d’octubre del 1974 a Togores.
Andreu Castells explica que hi van participar “fins a un total de 307 representants, comptant-hi 50 persones del servei de seguretat, les quals varen reunir-se sense que les forces repressives ho poguessin detectar.” De dretes no n’hi havia cap. El servei de seguretat era protagonitzat per 50 militants de la Joventut Comunista de Catalunya (JCC). Alguns joves de la JCC i Manel Pagès, el representant del PSUC a l’ADS, van dormir el dia abans al Bar Manolo, que no era un bar, eren unes golfes d’una fàbrica que funcionava com a local clandestí de la JCC. Es van distribuir en grups de 2 o 3 pels diversos camins que duen a Togores. La gent preguntava alguna cosa del tipus “anem bé per anar a buscar bolets?” Els adreçaven en direcció al següent control. L’operatiu el comandava Joan Armenteras, secretari general de la JCC local, i amb ells hi havia Andreu Vilà, Xavi Torruella, Jordi Avellaneda, Quim Tres, Lemuel Conde, Ferran Izquierdo i Joan Avellaneda i molts més que no he pogut confirmar.
L’ADS tenia un secretariat format per nou membres. Entre ells, hi havia un representant de la JCC. Primer va ser Armenteras i després jo mateix. Fins i tot en alguna ocasió havia estat el representant de l’ADS a l’Assemblea de Catalunya, en una reunió clandestina en què vaig poder observar els grans líders catalans. Això sí, amb molta por i molta l’emoció. A Togores va parlar Josep Tramunt, vell lluitador del Front Nacional de Catalunya. Havia estat a la guerra contra el feixisme, en el desembarcament a Mallorca el setembre del 1936, en camps de concentració francesos, s’escapa, participa en el Servei Militar d’Informació de Catalunya i passa aviadors aliats per la frontera. Torna, el detenen, el torturen 30 dies seguits i li trenquen tres vèrtebres. Ara que la gent diu que està cansada i decebuda, ell no es va cansar mai de lluitar. Va llegir la declaració unitària, en què es deia que a l’ADS hi havia “els sectors més avançats de la població de Sabadell” i exigia “l’estatut del 1932 i com a via per arribar al ple exercici del dret a l’autodeterminació”. L’ADS significa l’acte ciutadà de desafiament al règim més important de l’antifranquisme cívic, abans de la Vaga General del 1976. Més de 300 persones reunides clandestinament enmig de detencions massives. Quan la gent es pregunta què és el civisme, la resposta la trobem en la gent que s’ho juga tot per assolir la llibertat. Ens n’hem de sentir orgullosos.
