Violència transversal

[Per Josep Mercadé, periodista] Probablement, la repercussió que vagi agafant el cas Íñigo Errejón serà com la del cas Rubiales, que anirà de menys a més. Novament, per més que alguns suposats progres vulguin demostrar el contrari, això de l’assetjament i els abusos sexuals és d’allò més transversal. Podem intentar cercar atenuants, justificacions injustificables o el que es vulgui, però la realitat s’imposa de manera aclaparadora. Encara que els partits de dreta aprofitin l’avinentesa del cas Errejón per carregar tintes contra les forces d’esquerra, fins i tot, rient-se’n si cal, no ens ha de fer desvirtuar els fets. Podríem cometre un greu error si establíssim comparacions, ja que en aquest cas i en tots els que fa referència a aquesta qüestió, no hi ha diferències entre els uns i els altres. Quan els protagonistes dels abusos són persones vinculades a partits polítics i amb una notable transcendència pública, es nota que es voldria tapar amb la intenció que la roba bruta cal rentar-la a casa. Però el que estem veient des de fa temps és que salten pels aires molts valors. Probablement hi tenen molt a veure altres factors no necessàriament relacionats amb el sexe. D’aquí la necessitat d’incidir en les persones més joves, però cercant fórmules imaginatives que puguin ser prou eficients i que atenuïn l’allau de missatges que més aviat emfatitzen uns comportaments que res tenen a veure amb el respecte cap als altres. Així, l’actual campanya institucional Parlem de pornografia del Ministeri d’Igualtat que proposa enderrocar tabús entre els més joves sobre el sexe és una iniciativa en la bona direcció. És d’agrair que no es planteja com una campanya agressiva en un món en què aquest aspecte és determinant a l’hora de transmetre missatges. L’intent de fomentar el diàleg intergeneracional és l’aspecte que pot ajudar a posar fi a situacions d’assetjament o violència sexual. De tota manera, serà difícil comprovar si els resultats d’aquesta campanya són satisfactoris, però és bo intentar-ho. A hores d’ara, la denúncia d’afectades pel cas Errejón obre les portes a la via judicial i que, com en tants altres casos, es pugui acabar en una condemna. El paper dels mitjans de comunicació pot contribuir a un judici paral·lel però també a fer aflorar noves denúncies. Però tinguem clar que allà on es produeix una situació de domini d’una persona respecte a una altra hi podem trobar el caldo de cultiu d’aquests tipus de conductes. Per tant, malauradament, no podem ser gaire optimistes. Podem proclamar als quatre vents que la violència sexual és sempre transversal.