[Gabriel Torras, Economista]
L'anunci de l’increment de taxes i impostos de l’Ajuntament de Sabadell per a l’exercici següent ja és un clàssic de cada mes d’octubre i no dona mai gaire bones notícies, excepte curiosament, quan ens trobem davant un any electoral, que no és el cas.
L’increment del 2024 va ser de traca i mocador, directament un augment general del 15% més una nova taxa de Tractament de Residus, de dubtosa legalitat, que entre Ajuntament, Consell Comarcal i Diputació recorda molt aquell joc amb tres gots en què has de trobar on està la boleta. En dos anys, l’increment acumulat serà del 18,10%, gens malament!
Però el que està clar, més enllà del repetit argument municipal que encara paguem menys que altres municipis, i que sembla els sàpiga greu, és que l’increment de pressió fiscal que hem patit la ciutadania de Sabadell ha estat molt important. L’exercici és senzill, sumin el que van pagar de taxes i impostos municipals el 2023 i sumin el que han pagat el 2024 per tots els conceptes i ho comparen, jo he fet l’exercici i en el meu cas l’increment és del 40,70 %. Davant d’aquests percentatges, també és sorprenent i digne d’estudi l’escassa resposta ciutadana que aquest augment ha generat, no voldria pensar que és també un efecte anestèsic del mateix pressupost municipal.
La novetat de cara al 2025 és que l’increment aplicat a taxes i impostos serà el de l’IPC subjacent, és a dir, l’IPC que no té en compte ni els preus de l’energia ni els aliments no elaborats, i que el mes d’agost ha sigut del 2,7%, quan l’IPC general ha estat el 2,4%, però tot sigui per esgarrapar unes dècimes més. El tipus d’índex d’augment que es planteja en cada exercici també va variant segons les circumstàncies, recorden quan es parlava de l’IPC passat, després de l’IPC futur i ara de l’IPC subjacent, la imaginació al poder, però sempre per incrementar una mica més la recaptació.
Els ciutadans/es no tan sols suportem la fiscalitat local, sinó que també suportem l’estatal i l’autonòmica (IBI, residus, IAE, Renda de les Persones Físiques, Patrimoni, successions, IVA, etc.) i som els que patim les conseqüències de l’espoli fiscal a què Catalunya està sotmesa.
Segur que l’administració local està mal finançada per l’Estat i també la Generalitat, però la càrrega d’aquest mal finançament no pot recaure únicament en la butxaca dels contribuents, la pressió fiscal total ja s’emporta un percentatge massa alt dels nostres ingressos, ingressos que, per cert, no creixen al mateix ritme que la pressió fiscal.
En uns moments de certa bonança econòmica, en què els ingressos dels Ajuntaments de la Generalitat i de l’Estat ja creixen únicament per l’efecte de més activitat, caldria donar una mica d’aire als ciutadans/es. Per exemple, per què no escollir l’IPC del setembre, un 1,5%, per augmentar taxes i impostos per al 2025? És tan sols una idea!
