Vaig veure l’entrevista que Pablo Iglesias li va fer fa uns dies a Jean-Luc Mélenchon, el líder de la France Insubmisa i recentment l’ànima de la gran coalició electoral el Nou Front Popular (Nouveau Front Populaire - NFP), guanyadora de les darreres eleccions franceses. Emmanuel Macron va ser el gran derrotat i ha fet una cosa inaudita, com és no proposar un candidat del NFP per formar govern i, en canvi, li ha plantejat a Michel Barnier, que només ha aconseguit el 5% dels diputats. En realitat, significa trencar les regles del joc republicanes i és un acord estratègic entre la dreta tradicional i l’extrema dreta feixista. Aquí ja hi estem acostumats per l’entesa entre el PP i Vox (i els jutges del Tribunal Suprem).
Què ens deia Mélenchon? Per exemple, que “sense conflicte no hi ha consciència”. És a dir, no es pot renunciar al conflicte, encara que sàpigues que probablement no aconseguiràs el 100% del que vols, però el que és més important, si no s’explicita el conflicte, no hi ha consciència del problema en la ciutadania. Val per a totes les esquerres. També va dir que el Nou Front Popular “és un moviment d’educació popular”. Ara s’han posat de moda els spin doctors que diuen que l’esquerra ha d’oferir allò que la gent vol sentir. Doncs no, cal fer el que deia el socialista Rafael Campalans, la “política és pedagogia”. I, per fer-ho, el que ens diu el dirigent francès és que “cal apel·lar a la intel·ligència del poble.” Aquí molts dirigents creuen que el poble és ximple. I s’hi dirigeixen com si ho fos. Mélenchon ens diu que cal el “pessimisme del diagnòstic”, però també “l’optimisme en l’acció”. Quan els dirigents d’esquerres diuen que els seus missatges no arriben a la gent, pot ser que no facin accions adequades, pot ser que no sàpiguen parlar en públic o pot ser que no tinguin mitjans de comunicació. O les tres coses alhora. No es pot pretendre transformar la realitat amb els mitjans de comunicació que construeixen la superestructura del capitalisme. I què cal fer doncs? Resoldre els problemes de la gent enfrontant-se als rics, escollir persones que sàpiguen explicar-se i ajudar els mitjans de comunicació crítics. Però el que és més important és construir societat civil laica i construir organitzacions polítiques amb milers i milers de militants que actuïn fins al darrer racó del país, de les universitats, dels instituts i de les empreses.
Tota aquesta bestiesa del relat és pura retòrica que facilita l’arriba sense fre del feixisme. Cal parlar de cultura i d’ideologia.
Per cert, Felip VI ha dit recentment que la “lectura és essencial per formar ciutadans lliures”, es nota que a Espanya es llegeix molt poc, perquè si la gent llegís, sabria que per ser lliure cal deixar de ser súbdits i, és clar, ser republicà. Quins llibres li van fer recitar el discurs del 3 d’octubre? No m’atreveixo ni a explicitar-los. Volem republicans catalans com Jean-Luc Mélenchon!
