Això de l’AP-7 no hi ha qui ho aguanti

[Per Josep Mercadé, periodista] No passa dia que no hi hagi un accident i retencions quilomètriques a l’autopista AP-7 i a la B-30 al seu pas pel Vallès. Gairebé ha deixat de ser notícia, ja que s’ha convertit en un fet rutinari. Això no treu, però, que la situació sigui molt greu i que la perillositat de la via fa que molta gent cerqui alternatives per arribar al seu lloc de treball. Mentrestant, el Consell de Ministres va autoritzar la setmana passada la signatura del conveni amb la Generalitat per fer la ronda Nord de Sabadell i Terrassa. L’anunci es planteja com un “posem fil a l’agulla” per resoldre els problemes de mobilitat a la nostra comarca. La llàstima és que pel Vallès passa un flux de trànsit tan gran que limita la capacitat de moure’s a la gent del territori. Per fer aquesta infraestructura, hauran de passar anys de lenta i feixuga tramitació. D’aquí la necessitat d’entrar a fons en el debat sobre el futur de la mobilitat. En tenim un exemple amb el tram de la B-40 d’Olesa a Viladecavalls, que ha trigat més d’una dècada a executar-se. Aquest traçat connecta l’autovia A-2 amb les autopistes del Vallès a Terrassa. D’ençà que es va obrir el passat mes de febrer, alguns usuaris constaten que, a poc a poc, es va notant un cert increment de trànsit, la qual cosa vol dir que alguns transportistes veuen la possibilitat d’estalviar-se un tram de la conflictiva B-30. Però això no resol el problema de la sobreocupació de l’AP-7. Per als partidaris de la B-40, cal que aquesta via segueixi des de Terrassa fins a Granollers. Els detractors, en canvi, ja han anunciat que faran tot el que sigui possible per impedir-ne la tramitació. És ben curiós que un projecte concebut els anys setanta com a Quart Cinturó encara continuï vigent per a molts, tot i les modificacions i els canvis de nom que s’hi volen introduir per convertir-lo en la ronda del Vallès. Però aquí es barregen moltes coses i algunes de molt urgents, com la connectivitat de Terrassa i Sabadell amb Castellar del Vallès. Durant tots aquests anys, s’han plantejat diferents alternatives. Algunes més agosarades, d’altres més possibilistes. El que sí que s’ha vist i comprovat és el difícil acostament de les dues posicions a favor i en contra. Però el temps va corrent i la realitat és que a l’AP-7 tenim un 28% més d’accidents que abans de la fi dels peatges. I això demana solucions urgents.