[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC]
Veig que el servei del parc natural de Sant Llorenç de la Diputació de Barcelona està molt content perquè ha aconseguit que pugi un 10% menys de ciutadans a la Mola. Vull ovacionar molt efusivament els responsables del parc, a aquest ritme el 2034 ja ningú anirà a la Mola! Enhorabona. Una feina molt curiosa aquesta, tenim treballadors públics que la seva feina consisteix a posar difícil l’accés al parc. El següent pas serà deixar que la natura faci el seu fet. Podrem així acomiadar tots els treballadors del parc i, finalment, el diputat provincial Xesco Gomar, que com que és de Mataró, se li’n fot el que ens passi als vallesans. Si el parc estigués al Maresme, no tindria aquesta política tan insensata.
Es veu que han decidit que el parc el tenim perquè es reprodueixin els porcs senglars fins a l’infinit. Si ara hi va menys gent és, a parer meu, perquè han tancat unilateralment l’aparcament principal de Can Robert. No hi ha cap parc natural al món que no tingui un punt d’accés fàcil en cotxe. Que no diguin a més que s’hi pot anar en transport públic: no n’hi ha. Una altra vergonya. L’argument per tancar l’aparcament de Can Robert era que no s’havien posat d’acord amb el propietari. Pel que jo sé, hi va haver una proposta del propietari barata i sensata, a la qual la Diputació mai va respondre. És clar, no van voler negociar. És inaudit.
Han decidit emprenyar els vallesans. Ens prenen per idiotes. La pregunta que ens hauríem de fer és: per què volem un parc natural? Bàsicament per preservar la natura fent-ho compatible amb els hàbits saludables dels ciutadans, especialment per als nens i joves. Volem que estiguin enganxats al mòbil sis hores al dia com fins ara? Què pretén Xesco Gomar, que els nens pugin des de les Marines, per la canal Fonda fins dalt i fer 900 metres de desnivell? Perquè mai més vulguin anar a fer excursionisme? I, per cert, hi ha verd a dalt perquè ha plogut, no ens fem rampes al solitari, a més el seu propi pla del 2016 ja es deia que les mules s’estabulessin a Can Pobla.
Quan van tancar el restaurant, que havia mort d’èxit, es deia que després de cinquanta anys de concessió no havien tingut temps de precisar què s’hi faria. Ningú va dimitir. De moment, hi ha un exèrcit de persones que pugen i baixen cada dia sense fer res, només amb el propòsit que no hi hagi gamberrades. M’agradaria saber quant costa ara el servei del monestir i quant costava abans. De fet, tenien un Pla Director del 2016 que no s’ha acomplert en quasi res. I per la mateixa raó, per què no tanquen l’aparcament del Coll d’Estenalles? I el camí fins a Mata-rodona, una autèntica catàstrofe ecològica? Crec que els alcaldes del Vallès Occidental s’haurien de moure, no pot ser que per anar a la Mola per un dels camins de tota la vida s’hagin de deixar els cotxes aparcats per les urbanitzacions de Matadepera com si fóssim un país tercermundista. Tenim una joia i uns il·luminats la volen convertir en un problema.
