Prevenir el malbaratament alimentari: l'emergència del present i del futur

Per Alba Graells Roca, graduada en Ciència i Tecnologia dels Aliments El desequilibri inconscient de la cadena alimentària Cada any al món un terç dels aliments es perden o es malbaraten al llarg de la cadena agroalimentària. És a dir, el 30% de tots els aliments produïts es llencen. Això suposa un gran impacte econòmic, i també ambiental i social. Impacte econòmic Amb l’augment dels preus dels aliments, el cost del malbaratament augmenta sense precedents. Llençar aliments també té un cost econòmic molt elevat. Impacte ambiental Quan llencem aliments no solament estem llençant un producte sinó tots els recursos invertits en la seva producció; fins al punt que el malbaratament alimentari suposa el 8% del total de tots els gasos d’efecte hivernacle que s’emeten a l’atmosfera. Impacte social En una població creixent on gairebé el 40% es troba en una situació de vulnerabilitat, que té molt difícil un accés suficient a aliments saludables, només amb la reducció del 25% del malbaratament alimentari podríem acabar amb la fam mundial. És totalment contradictori que es pugui llençar tant menjar mentre hi ha qui passa gana. Així, doncs, queda clar que prevenir el malbaratament alimentari és una prioritat mundial. Ara bé, quines són les causes i com es pot prevenir? Això es el que estudia i treballa des de fa 10 anys la Generalitat de Catalunya a través de l’Estratègia Aprofitem els Aliments, que destaca per l’aprovació i impuls de la Llei 3/2020 sobre la prevenció del malbaratament alimentari, una llei pionera a Europa i al món, que posa en l’epicentre la prevenció del malbaratament en origen, és a dir, prioritza que no s’arribi a generar el malbaratament. Així mateix, les agendes polítiques internacionals coincideixen en la importància de prevenir el malbaratament alimentari. L’any 2014 l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar l’Agenda 2030, i els seus objectius de desenvolupament sostenible (ODS), entre els quals s’inclouen objectius quantitatius en l’àmbit de la millora de la sostenibilitat dels sistemes alimentaris i, en concret, en la prevenció dels residus alimentaris per a l’any 2030: la reducció del 50% dels residus alimentaris. És molt difícil detallar les causes del malbaratament alimentari. Són moltes i molt diverses. Si comencem per la producció primària, tenim «les pèrdues obsoletes» que pateixen els pagesos (aliments amb formes diverses, mides, colors que no són idealment els esperats), l’entrada de producte estranger a uns preus irracionals o els fenòmens climàtics extrems. Tot això fa que el sector primari del nostre país tingui unes pèrdues alimentàries amb un gran impacte econòmic per als nostres productors. Pel que fa a la transformació i comercialització, veiem el desajust entre l’oferta i la demanda, la difícil logística en cadenes de subministrament amb un nombre d’intermediaris elevat o la falta de coneixement sobre les dates de consum preferent o de caducitat. El sector agroalimentari, des de productors fins a distribuïdors, ja fa molt temps que treballa per prevenir el malbaratament alimentari. Les empreses agroalimentàries malden per donar valor als coproductes o subproductes —aliments que es generen en processos productius de manera no intencionada— i per aprofitar-los en altres processos productius a fi d’augmentar-ne el valor. Aprofitar els aliments que s’havien llençar per a l’alimentació d’animals o altres usos és una bona opció però no la millor. Tot el que està produït per ser consumit pel consumidor s’hauria de poder consumir. En el cas que sigui impossible i amb l’objectiu d’evitar que l’aliment acabi a l’abocador, llavors és quan es pot aplicar la jerarquia d’usos d’aliments: en segon lloc, l’alimentació animal i, després, ja per a usos industrials. Per poder aprofitar els aliments, però, cal abordar reptes relacionats amb la tecnologia i la recerca, la regulació, la logística i la col·laboració entre sectors. D’altra banda, pel que fa al malbaratament a les llars, en aquest àmbit es produeix fins a un 60% del total del malbaratament. I això sí que no té cap misteri: es tracta de la falta de conscienciació del consumidor. Cada català llença cada any 35 kg d’aliments. I ens hauríem de preguntar per què. Què està passant? Hi tenen a veure la falta de planificació en les compres, la confusió entre dates de caducitat i dates de consum preferent i la manca de coneixement per conservar o aprofitar correctament els aliments. Es tracta, doncs, d’educar en donar valor als aliments. Parlar d’aprofitament en lloc de malbaratar. Tornar a posar de moda la cuina d’aprofitament, aquella que les darreres generacions —avis i àvies— practicaven fent receptes excel·lents, aprofitant excedents d’altres àpats. I que, de fet, són l’origen de moltes receptes tradicionals de Catalunya. Alimentar-se i donar valor als aliments; planificar, comprar aliments locals i de temporada. I, sobretot, tornar a fer rebrotar la cuina d’aprofitament. Com pot ser que no ens avergonyim de la quantitat d’aliments que dia rere dia llencem? Hem de ser responsables del que mengem i com ens ho mengem. I encara més si el que volem és combatre una emergència climàtica que fa que ens arribi l’aigua fins al coll. Hem d’assolir un sistema agroalimentari sostenible, per a nosaltres i per al futur. I això es responsabilitat de tothom. Deixem enrere el malbaratament alimentari i parlem d’aprofitament. Aprofitar els aliments és l’alternativa a llençar-los! Publicat simultàniament a Quadern de les idees, les arts i les lletres.