Aniversari incòmode

[Per Josep Mercadé, periodista] El setè aniversari del referèndum de l’1 d’octubre passarà amb més pena que glòria. El d’aquest any arriba en un clima de desconcert motivat per l’estranya situació en què es troben totes les formacions independentistes, pel nou govern a la Generalitat no independentista, i per unes expectatives força complicades pel que fa a l’aplicació de l’amnistia. Un escenari gens motivador, la qual cosa, pot quedar reflectida a la commemoració d’aquest any. Certament som en un moment d’impàs. D’una banda, un govern de Salvador Illa molt interessat a girar full i a potenciar la gestió davant del sobiranisme, que, segons diuen, ha portat el país a la deriva. De l’altra, uns partits independentistes que es troben en ple procés de divorci, la qual cosa dificulta una acció unitària per intentar mantenir l’horitzó de l’estat propi. El tercer actor seria l’Assemblea Nacional Catalana, que vol mantenir viva una flama tot i que molta gent la manté apagada. No obstant això, estan convençuts que la llavor germinarà i que el moviment és ben viu encara que estigui en silenci. Precisament, qui més actes organitza amb motiu d’aquest 1 d’octubre és l’Assemblea amb el lema Som 1 d’octubre. A Sabadell es fa un sopar i un concert a la plaça de les Dones del Tèxtil amb parlament de Toni Castellà. Esquerra Republicana de Catalunya està en ple procés per determinar qui i com comandarà el partit dels anys vinents. La incògnita s’hauria de resoldre al congrés, que han de celebrar el proper 30 de novembre. I mentrestant plouen navalles per totes bandes durant aquest llarg període abans del congrés, la qual cosa no fa cap bé al moviment sobiranista, més aviat tot el contrari. Els de la CUP també estan en ple procés de repensar la formació després dels desastres electorals que han patit darrerament. Junts per Catalunya, en canvi, és qui aparentment intenta ser qui encara porta la bandera ben alta, tot i que també està en procés de transformació per saber quina de les tendències i famílies acabarà comandant la formació liderada per Carles Puigdemont. En aquest sentit, la necessitat urgent de resoldre la situació de l’expresident és el que també provoca força lluites internes tot i que, a diferència d’ERC, tenen més capacitat de discreció, però no patiu que ja transcendirà. Amb tot aquest panorama, la pregunta podria ser: aquest 1 d’octubre hi ha res a celebrar? La resposta la deixo per a cadascú, però podem coincidir en el fet que, si més no, és un aniversari incòmode.