L'estat dels carrers de Sabadell és lamentable. Cap barri no se’n salva, però en uns el deteriorament és molt més greu que no en d’altres. La queixa de la gent per com de mal asfaltat està el paviment i per com de fetes malbé es troben les voreres és generalitzada, com ha quedat reflectit no fa gaire a les pàgines del mateix Diari de Sabadell. La crítica és unànime i la solució empresa per l’Ajuntament per posar-hi remei sembla del tot insuficient.
Si un barri se n’emporta la palma és el de la Creu Alta. Costa trobar-ne cap que estigui en condicions de ser transitat sense que representi un perill tant per als vianants com per als conductors. Com a exemple, les voreres del carrer del Canonge Joncar estan literalment trinxades en molts trams, fa temps i temps que estan així i les autoritats municipals en cap moment no hi han intervingut. I el carrer de Borràs és una autèntica muntanya russa per als vehicles, que no cal que vagin a cap fira ni a cap parc d’atraccions per passar una estona d’emocions fortes entre bots i rebots que no s’acaben mai, fruit d’arrels d’arbres i de connexions del clavegueram que han deixat el ferm fet un desastre. El mateix val per al carrer de Castellar, per al de Monterols, per al de Picañol, per al de Vila Cinca, per al de Ribot i Serra o per a la plaça de Pep Ventura. O per a les voreres i els paviments destrossats per la crema intencionada de contenidors d’escombraries i que, tot i el temps que fa que es van incendiar, ningú no s’ha pres la molèstia d’arreglar, com seria el cas del carrer d’Agnès Armengol, del del Montseny o del de Sant Vicenç. I la llista podria ser inacabable.
Transitar per segons quins d’aquests carrers s’ha convertit sovint en una autèntica odissea molt especialment per als vianants, davant el risc de caigudes que hi ha a cada passa si la gent no vigila on posa els peus. Per no parlar dels qui van amb cadira de rodes, amb cotxet de criatura o amb carretó d’anar a comprar, que ho tenen encara molt més difícil per poder arribar a lloc sans i estalvis. Malgrat això, però, l’actuació de l’Ajuntament per arreglar tots aquests desperfectes i més brilla per la seva absència. El pla municipal batejat amb el nom ampul·lós els diners als carrers sembla que no hi ha manera que arribi a la Creu Alta, que en passi de llarg, que s’entrebanqui justament amb els molts desperfectes que troba quan entra al barri.
Alguns pegats s’han posat en alguns llocs, però per a l’únic que han servit és per confirmar el mal estat en què es troba tot. S’han asfaltat, a més, algunes cruïlles que no s’entén a què responia l’actuació, perquè precisament no estaven fetes malbé. O algú s’ha equivocat o n’hi hauria per ser malpensat. Això sí, s’han pintat de coloraines, vermelles i grogues, els passos de vianants amb semàfor o sense que són a prop de les escoles, que ja està bé que s’avisi els conductors que no han d’anar com bojos per evitar conseqüències greus. Però si es pinta i repinta l’asfalt i no s’arreglen les llambordes de les voreres que estan aixecades i desmanegades, és més fàcil que hi hagi un accident per culpa d’això que no per la velocitat dels automobilistes.
Davant aquest cúmul de circumstàncies i després d’anys i panys de no haver-se fet el manteniment que corresponia, estaria bé saber, sense desmerèixer les actuacions en altres indrets de Sabadell i més enllà de promeses i bones paraules que acostumen a no portar enlloc, quan li tocarà el torn a la Creu Alta, quan es dignarà l’Ajuntament a arreglar coses tan elementals com són els carrers i les voreres d’un barri que fa massa temps que viu amb la sensació que les autoritats municipals el tenen oblidat. Caldrà que algú es fumi de lloros i prengui mal de veritat perquè els ciutadans que paguen religiosament els impostos com ho fan els de la resta de la ciutat vegin que l’esforç que fan té retorn?
