Encara no m’ha arribat a mans l’original de més de 400 pàgines de l’informe Draghi, però m’han arribat diversos resums executius més o menys extensos, i tots coincideixen en el mateix, i és que el problema d’Europa és el retard en productivitat i en el creixement respecte als “jugadors de primera divisió”, que són els EUA i la Xina.
És molt explícit respecte que si la UE no és capaç de canviar i convertir-se en més productiva, no serà capaç de mantenir els valors fonamentals d’Europa pel que fa a la prosperitat, equitat, llibertat, pau i democràcia. I aquesta apreciació cal reconèixer que és aplicable al nostre país i també a la nostra estimada ciutat de Sabadell.
Aquesta setmana ha fet setze anys de la Fallida de Lehmann Brothers i al llarg d’aquests anys hem vist com els EUA es reconstruïen i sortien d’aquella crisi amb forts augments a l’economia en general, i la borsa en particular. Després els va arribar la pandèmia el 2020 i van patir una nova gran caiguda i de seguida una ràpida recuperació. Aquesta resiliència no l’hem viscut igual a Europa. Ni hem sabut escollir els sectors d’activitat amb més creixement i més beneficis, ni hem sabut fer-ho amb la intensitat que ho han fet a l’altre costat de l’Atlàntic.
Aquesta anàlisi serveix per a Europa i encara més per a països com Espanya o Itàlia, ja que de mitjana Europa ha tingut un creixement del PIB de quasi el 10% en setze anys, però Espanya i Itàlia estan avui igual o pitjor que fa setze anys en termes de PIB. Això només s’explica per la manca d’inversions productives –comparativament amb altres països– que hem tingut aquí.
Igual que des del Centre Metal·lúrgic i des de la Cambra de Comerç de Sabadell hem reclamat durant any rere any, ara Draghi diu que anem tard a “reindustrialitzar”. Costa entendre per què el món polític no assumeix que la creació de valor té lloc en la producció de quelcom nou o millor que el que hi havia fins llavors, sense empreses productives es pot generar facturació, però poc valor afegit, això és el que està distanciant els altres dos blocs del nostre.
La construcció és un sector important com ho és el turisme, i ens estem convertint en líders d’aquests sectors: ACS, Acciona, Ferrovial, Sacyr, FCC, d’una banda, i Meliá, NH, Barceló, AC, Iberostar, Eurostars o Riu, de l’altra, estan al capdamunt dels rànquings mundials. Però aquestes empreses generen valor a un ritme inferior al de les empreses tecnològiques o d’altres sectors productius.
Si és cert que tots els països tenen un sostre de deute (capacitat d’endeutament màxima),també és cert que encara no es coneix quin és per a la majoria dels països occidentals, doncs cal seguir la norma dels que més s’endeuten perquè l’ortodòxia germànica està mostrant-se ineficient en l’entorn global actual.
