Fa un temps que bufen vents des de tot arreu promovent que torni un servei militar obligatori (SMO), des d’Europa però també a Espanya. Ara ha estat l’exdirigent sindicalista Cándido Méndez, secretari general d’UGT durant més de vint anys. Els “arguments” no tenen res a veure amb la defensa militar de l’Estat –cosa sorprenent–, sinó que es tracta de potenciar “los rasgos que nos unen” a tots els espanyols i combatre el “deshilachamiento de la identidad nacional”.
Com que és conscient de la burrada que ha proposat, afegeix: “Defiendo la recuperación de la mili; una mili diferente de la de mi época, de unos meses y que evidentemente sea paritaria”. Ah bé, una mili feminista! Ostres, no se li havia acudit a ningú, quina gran pensada! Tot això va lligat al fet que li molesta “la llamada financiación singular para Catalunya pactada entre ERC y PSC” que ha qualificat de “golpe contra la igualdad delante de la ley”. Segons aquest individu, és una política fiscal “hacia la derecha” i que “conduce a una discriminación” i suposa “un golpe contra la igualdad de oportunidades”. Dels bascos i navarresos no en parlem, és clar.
Finalment, explica que “soy presa de mi pasado y me preocupa extraordinariamente esta alteración tan seria de los instrumentos para la igualdad entre las personas a través de la financiación de los territorios”. Quedem-nos amb el fet que “soy presa de mi pasado”. Què hi ha de fons? El problema és que hi ha gent que té mentalitat franquista. Tenen el cap un concepte d’Espanya nacionalista essencialista castellana. A més, defensen una idea estrambòtica i lisèrgica de la “unidad nacional”. Creuen –com ell també ho creu Felipe González– que la mili anava molt bé per fer espanyols.
No entenc d’on treuen aquesta idea. Vaig fer la mili els anys 1979-1980. Capitania Militar, Govern Militar i la Residencia d’Oficials estaven plens de fotos i quadres de Franco. La major part dels militars eren franquistes rematats. I el nivell cultural que s’hi respirava feia feredat. Tot plegat obligava que t’allunyessis de qualsevol sentiment de pertinença a una Espanya deplorable. Podeu pensar que ara és diferent. No ho és tant. La ministra de defensa Margarita Robles, “quien la ha visto y quien la ve”, va expedientar militars antifranquistes i, en canvi, als centenars que van subscriure un manifest franquista no els ha fet res.
La meva idea és que si acabessin fent la mili obligatòria a Espanya, a Catalunya i al País Basc l’independentisme creixeria fins al 95%. Sempre queda una minoria que creu en ovnis i en la monarquia borbònica. El nacionalisme espanyol és com les esglésies catòlica, musulmana o jueva, sempre volen fer adeptes a hòsties, mai des de la proposta i l’empatia. Méndez, Bono, García Page, González i Guerra no ho saben, però s’han convertit en èmuls de Trump. Un exèrcit que des del segle XVIII només ha tingut derrotes miserables i massacres del moviment obrer, garant de l’idea d’espanyolitat. La mili per fer espanyols! Quina gran pensada!
