El meu amic pagès i Nietzsche

[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC] Un meu amic pagès de 92 anys va morir fa sis anys. Va passar durant una etapa de la seva vida pel món de la indústria i se’n va sortir cames ajudeu-me. I encara que sembli mentida, un home de Sabadell (ciutat del cinturó industrial de Barcelona) va viure tota la seva vida fent de pagès. De fet, conreava una vinya i un hort força gran al camí de la Salut a Togores. La seva mentalitat era precapitalista. Un posaré un exemple. Si resulta que tenia ametllers i aquell any li pagaven per cada quilo x pessetes i ell considerava que allò era un abús de l’intermediari, decidia no collir-les, encara que perdés molts diners. “Què s’ha pensat aquest fill de puta”, cridava. I allí es quedaven les ametlles i part dels seus ingressos. Un segon exemple de la seva manera de ser, deia: “El més tonto és la persona”. I tenia raó, de fet és el mateix que expressava Friedrich Nietzsche quan ens deia que “el hombre es el menos logrado de los animales, el más enfermizo, el más peligrosamente desviado de sus instintos.” Tenia, doncs, una original manera de pensar: ell creia que el món es dividia entre els que treballaven la terra i produïen aliments per a la societat i tots els altres als quals anomenava “oficinistes”. Tant li feia el que es dediqués un en una oficina, tenien una sola categoria: oficinistes. En el fons era la categoria dels que no fan res de profit. Bé, en els dies de la pandèmia em vaig recordar d’ell. Vam estar discutint sobre què entenem per funcionament dels sectors econòmics essencials. La conclusió va ser: tot el que es refereix a l’alimentació: pagesos, transportistes i botigues. Deixem a banda, és clar, el personal sanitari i les farmàcies, què més d’essencial hi ha? Els estancs per als drogoaddictes que fumen i poca cosa més. William Morris ja ens avisava: “La clase rica que no ejecuta ningún trabajo, todos sabemos que consume mucho y no produce nada”. A més, l’Íñigo Errejón anglès, Owen Jones, explica que “si nos deshiciéramos de todos los limpiadores, basureros, conductores de autobús, cajeros de supermercados i secretarias, por ejemplo, la sociedad se detendría en seco. En cambio, si al despertar una mañana descubriéramos que hubiesen desaparecido todos los muy bien pagados ejecutivos publicitarios, consultores empresariales i directores de capital riesgo, la sociedad seguiría funcionando como antes; en muchos casos, probablemente un poco mejor.” Podríem funcionar tot l’any amb els sectors econòmics essencials? Karl Marx ens avisava ja l’any 1857 que el capitalisme tracta de crear necessitats artificials il·limitades per tal de vendre – la producció genera el consum–, mai podia haver pensat que tindria tanta raó com ara. Hem creat no productes sinó feines artificials il·limitades que no serveixen per a res. David Graeber va publicar Trabajos de mierda, en què afirmava que podríem treballar quatre hores el dia si no fos pels que s’han inventat treballs que no serveixen per a res. D’això en parlarem un altre dia.