Quan vivia a Roma i em guanyava les garrofes fent tours historicoculturals per la ciutat per als americans, em vaig fer un fart d’explicar que aquí hi havia el Camp de Mart, una de les zones més antigues de la ciutat, una esplanada enorme dedicada a l’entrenament de l’exèrcit, i els explicava la importància del déu Mart per als romans i parlava del llinatge del fundador de la ciutat i, per extensió una mica tramposa, de tots els romans, i els acabava donant aquesta data que, no sé ben bé per què, els encantava, sempre generava interès i preguntes al respecte: que el calendari que fem servir avui es diu gregorià pel Papa Gregori, però que abans es feia servir el julià, que el va posar en marxa Juli Cèsar, però encara més antic és el calendari dit “romà”, encara molt primitiu i molt millorable, com la història s’ha encarregat de demostrar.
Els deia que aquest primer calendari tenia només deu mesos, sent december l’últim (decem en llatí és el número deu) i el primer era març, dedicat al seu déu Mars (Mart), perquè coincidia amb l’inici de l’any militar i les campanyes importants, a part de la temporada agricultora, és clar (s’alineaven amb la natura per fer-ho començar tot alhora). Aquesta data, pel que sigui, flipava als guiris, i també em flipava bastant a mi, que mai m’ha fet gaire sentit començar l’any al gener, un mes al mig com el dijous. És Cèsar, un tio pragmàtic, que afegeix gener i febrer (i, per què no dir-ho, canvia el “cinquè” i el “sisè” el seu nom –Juli– i el del seu nebot i primer emperador –August) per motius sobretot polítics i pràctics en els quals tampoc cal entrar perquè aquesta introducció se m’està fent llarga i del que realment volia parlar és de com de sensat és fer començar l’any al setembre.
Sense raïm, sense confeti, sense necessitat ni tan sols de dir-ho a ningú. Els romans es justificaven amb l’inici de la campanya militar –que ocupava un gran nombre de joves i no tan joves de l’Estat– per marcar aquest inici. Nosaltres ho podem relacionar amb la temporada educativa o en la teatral o en l’esportiva, fins i tot. Al setembre tot comença, en una societat postindustrialitzada, com al març tot començava en la societat militar de l’antiga Roma. Jo ja he tingut temps, durant les vacances i amb una mica de perspectiva, de pensar-me els propòsits. No em fa re, la contradicció que el calendari comenci al gener però l’any al setembre. Bon any nou, doncs, a tothom!
