El retard en la formació del nou govern de Catalunya ha fet escurçar les vacances als nous consellers i també a les persones que, ja nomenades o encara no, formaran part de la nova estructura del govern de Salvador Illa. Tot canvi de color polític provoca un ball de noms. El fet, bàsicament, està motivat per la confiança política, tot i que també hi podem afegir compensacions i agraïments pels serveis prestats encara que es vulgui fer veure tot el contrari.
Aquest fenomen és inherent a totes les administracions, des de la municipal fins a l’estatal. La pregunta és òbvia: això és bo o seria millor una certa continuïtat a la corrua de comandaments intermedis, l’anomenat sotogoverno, per garantir una certa eficiència en l’acció de govern? Està clar que la confiança ha de ser mútua i si la persona en qüestió no accepta al nou càrrec polític que el comandarà és lògic que vulgui plegar. Però desestimar la vàlua de persones pel simple fet que han estat posades a dit per un altre color polític em sembla un notable malbaratament de capacitats.
Aquests dies d’agost s’estan cercant persones per poder ocupar les vacants que el canvi de govern està provocant. Val a dir que alguns d’aquests càrrecs ja tenien coll avall que, en el cas hipotètic que s’haguessin hagut de convocar noves eleccions, podrien ostentar-lo, com a mínim, fins gener. Tot i que els terminis d’una repetició electoral són més curts la situació s’hagués allargat sí o sí.
Per sort s’ha salvat l’escull de la nova convocatòria electoral que ja és molt. Això ha permès iniciar la renovació de tot el que penja dels càrrecs institucionals i que mantenen la doble condició de tècnics però també de persones de confiança. Val a dir que en aquest cas el president Illa ha optat per fer costat a persones que no són de la seva corda o que venen d’altres formacions. Ho hem vist, per exemple, en el nomenament del conseller Miquel Sàmper.
Seria bo que, per damunt de la confiança política, es primessin altres aspectes quan es tracta de les persones que han d’estar entre el cos de funcionaris i els membres del govern. Aquesta és una pràctica que no és massa habitual.Potser aquest fet és el que fa que moltes vegades costi trobar perfils que s’adeqüin a les responsabilitats que se’ls ofereixen.
Hi ha qui no vol sentir-se estigmatitzat per unes sigles i prefereix seguir al món privat en comptes de ser servidor públic. Això fa que es perdin persones de molta vàlua.
